R d'acció

El viatge per Colòmbia ha arribat a la seva fi. I sí, dic viatge perquè en aquests dies de recerca d’informació al voltant de la seva cultura, les seves costums i el seu entorn, m’he sentit com si hagués estat allà.

Cada dada, cada anècdota i cada imatge m’han aportat alguna cosa. Les notícies han estat de ‘tasteig’ per tal de tenir una visió més global del país i no caure en allò que sempre s’explica. Fer notícies al voltant de coses que normalment no ho serien, una flor, per exemple. I què millor que fer d’una orquídia una notícia? Tothom sap el conflicte que viu Colòmbia des de fa anys amb les FARC, la pobresa extrema que hi ha a algunes zones d’aquest país, però, per què no mostrar l’altra cara de la moneda? Aquesta era la idea.

El periple va començar amb les protestes en contra de les Fuerzas Armadas Revolucionarias, la cara més amarga d’aquest país. La següent parada va ser la flora i fauna típica del país, passant pels símbols nacionals de Colòmbia: l’orquídia Cattleya Trianae i el Còndor dels Andes. Seguim amb el clima, tropical, per suposat, per trobar-se a la zona equatorial. I arribem a una fundació fundada per la cantant colombiana Shakira, la Fundación Pies Descalzos, que pretén ajudar els nens i nenes més pobres.

La intenció d’aquestes notícies era explicar allò que no s’explica o que s’explica poc, potser perquè se li dóna poca importància o se li en dóna a d’altres coses, la política per exemple. Però jo penso que allò que fa ric (culturalment parlant) a un país són les petites coses; les danses, la roba, el menjar, el paisatge… aquell conjunt de petites coses que dóna personalitat a un país i fa que es diferenciï de qualsevol altre.

Totes les coses que conec sobre aquest país les he pogut reflectir a l’entrevista amb la Marta, una dona que va marxar de Colòmbia amb 30 anys per venir a viure a Barcelona. Ella també lamenta que no s’expliquin moltes de les coses que fan aquest país tan especial.

Allò que només era una feina de classe, al final ha estat un viatge; un viatge que em deixa un gust molt dolç, una bossa ben plena de coses apreses i unes ganes enormes d’algun dia conèixer més a prop aquest país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!