El deute americà s’ha doblat durant l’època d’Obama, fins arribar al 14 trilions. Els compradors globals en posseeixen 6 trilions de dòlars, encapçalats per la Xina.
En general, és tan fals dir que l’atur als Estats Units ha baixat al 5%, com dir que la Xina augmenta el seu PIB en un 6% anual (a Espanya també diuen mentides, és una tendència global).
Les vendes d’armes han pujat, en el quinquenni 2011-2015 un 14% respecte al quinquenni anterior. USA i Rússia representen el 58% de les vendes d’armes al món, i, per primera vegada, la Xina és el tercer exportador mundial (marca de la casa: les seves màquines de matar són més barates). La venda d’armes a l’Orient Mitjà va representar el 25% de la venda d’armes total. L’increment de compres d’Aràbia Saudita respecte al quinquenni anterior va ser d’un 275%. Parlo de la venda d’armes “legal”. No de contraban.
El preu del petroli està situat, avui, sobre el 45 dòlars, més o menys. El petroli (durant els últims anys, en gran part provinent del fracking) que començava a exportar els Estats Units és inviable amb un preu per barril inferior a 60 dòlars. El preu del barril a Aràbia Saudita surt, més o menys, per 6 dòlars. Les estadístiques americanes assenyalen que el sector va perdre, durant el 2015, 100.000 llocs de treball (els britànics no estan millor: han tancat un centenar d’explotacions). Les reserves de gas més importants del planeta són a l’Orient Mitjà i el Mar Caspi (uns 100 trilions de metres cúbics), seguits de Rússia (44 trilions). Només això ja podria explicar la guerra global que s’està lliurant amb l’excusa de Síria: una guerra és sempre un gran negoci pels poderosos. Conquerir territori, destruir, reconstruir.
Només aporto dades. Què farà Trump amb tot plegat és una incògnita. El gran error del partit Demòcrata va ser tenir por de Bernie Sanders, quan era l’únic que podia desbancar Trump: les mateixes armes dialèctiques des de l’altra banda de l’espectre polític (relativament).
Intentem mirar les coses des de la banda positiva: és possible que la globalització canviï una mica de rumb. Però només serà possible si evitem la distopia i reaccionem conjuntament. Crítica com sóc amb el funcionament de la Unió Europea, ara mateix penso que és el moment de construir més Europa, reforçant els vells valors que la van posar en marxa després de la segona guerra mundial i que Europa va deixar de banda des que Reagan i Thatcher van posar en marxa la bomba de destrucció massiva que va representar la liberalització dels mercats. No serà fàcil.
(P.S. Acabo aquest post a les 13 hores. Les borses baixen, la prima de risc dels països mediterranis s’enlairen, pugen els bons alemanys i suïssos, l’or es dispara. Només unes quantes empreses de l’Ibex pugen les cotitzacions. Com ara Grífols. El productor del 80% d’hemoderivats del món sempre guanya quan hi ha tambors de guerra. Mal auguri. La fàbrica de Grífols a Parets del Vallès és una de les tres infraestructures que el Departament d’Estat dels Estats Units considera com a prioritàries per a la defensa mundial en tota la península ibèrica (les altres són la base britànica de Gibraltar i el gasoducte subterrani entre la península i el nord d’Àfrica). Per cert, potser cal recordar que el president Mas va arribar tard a la coronació –o com es digui- de Felip VI perquè era als Estats Units inaugurant una nova fàbrica de Grífols al país americà. Víctor Grífols és considerat com un català proper al sobiranisme. Cosa, per cert, que no ha impedit que, poc després d’aquella inauguració, la companyia establís la seva seu social a Irlanda, on l’impost de societats és molt inferior. D’això se’n diu patriotisme.)
És l’economia, estúpid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!