S’acaba de presentar, com ja sabeu, la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) segons la qual, tal com va descriure magistralment en Vicent Partal, es proposa la possibilitat de fer una República Catalana dins de la Monarquia Espanyola.
Comparteixo amb en Vicent la sensació de no entendre res del que està passant, perquè jo vaig votar PSUC la primera vegada que vaig poder votar, i he compartit moltes coses amb la gent que ara conformen ICV-EUIA. Tinc familiars a l’estat espanyol que, a partir de les experiències del 15M i de la seva militància en moviments alternatius, s’han acabat incorporant al projecte de Podemos (de moment, perquè cada cop ho veuen menys clar, tot s’ha de dir). És per això que no entenc, de cap de les maneres, el garbuix incomprensible en que intenten justificar allò que no té cap mena de sentit.
En efecte si, com proposen, després del procés constituent per bastir una república catalana es fa un referèndum per decidir si volem, o no, formar part de manera federal del Reino de España, que és com es diu oficialment l’estat del qual encara formem part, seria el primer cas en la història que una república formés part d’una monarquia. No es dóna enlloc més, una cosa semblant.
Curiosament, però, si que existeix a l’inrevés. I us ho exposo, per si pot ser d’utilitat per desfer el garbuix mental en el qual s’han ficat els companys de CSQEP.
A Burkina Faso, un país que va enlluernar Miquel Barceló per la seva riquesa cultural, artística i arquitectònica, conviuen fraternalment la república parlamentaria que conforma el sistema de govern, amb el rei de la dinastia dels Mossi, monarquia hereditària des de fa 900 anys. Nou cents, heu llegit bé; al costat d’això les Bourbons, ce sont des parvennus, com em deia una vegada un descendent directe de Pedro el Cruel de Castella (li deien el cruel perquè es va carregar un munt de nobles i va pactar amb els poders municipals emergents). El rei dels Mossi rep en audiència els ciutadans cada divendres, en el seu palau de Uagadugú, i és consultat pel govern i el parlament quan s’han de prendre decisions transcendents o promulgar algunes lleis especialment importants, sobre tot si afecten temes d’estructura del territori, drets fonamentals, o canvis que suposen un gir important en costums i tradicions.
Una de les decisions en que l’opinió del rei va ser determinant, fa alguns anys, va ser per tirar endavant la llei de prohibició de l’ablació femenina. A Burkina Faso l’ablació es va convertir en delicte i, en un país que, al menys fins ara, ha sabut compaginar l’islamisme amb l’animisme –ara comença a tenir problemes, provinents de Mali i Níger- el rei va fer una tasca fonamental en ordenar a tots els xamans animistes que denunciessin el delicte quan el coneguessin a partir del seus rituals d’endevinació. Una mesura efectiva: si el xaman pot saber que has fet una cosa, millor que no la facis, funciona per l’ablació i funciona per robar una gallina, és un país amb un índex de delinqüència molt baix.
El rei de Burkina Faso té una autoritat moral que ningú no gosa negar-li, des de fa nou-cents anys. De fet, el primer que va fer, ara farà un any, el general Zida, després de donar un cop d’estat per fer fora el president que volia tornar-se a presentar per un tercer mandat, prohibit per la constitució, va ser anar a veure al rei i explicar-li que s’entrava en un període constituent i que a finals d’aquest any 2015 haurà referèndum constitucional i eleccions democràtiques, si és que el rei estava d’acord.
A la vista que no existeixen repúbliques dins de monarquies, però sí que existeixen monarquies exitoses dins de repúbliques, suggereixo a la bona gent de CSQEP que formulin la proposta a l’inrevés.
Primer fem la República Catalana. Adéu-siau.
Després traslladen el model a les Espanyes i fan una República Española. I llavors, ells, a Espanya, fan un referèndum per veure si volen que, dins de la república espanyola, hi hagi un rei amb autoritat moral per fer fora els corruptes, impedir que els bancs escanyin a la gent, ficar a la presó els evasors d’impostos, reconèixer que Franco era un dictador, i totes aquestes coses que, èticament i moral, un rei com cal ha de fer.
Nosaltres passem, gràcies. Com diuen els espanyols, Catalunya mai no ha estat un regne independent (no tenen ni idea de què va fer Ramir d’Aragó, per cert). Tenen raó. Les Bourbons, ce sont de parvennus.
Per cert, Burkina Faso, en llengua moré, la llengua majoritària del país, significa “Pàtria dels homes íntegres”.
Doncs, això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què es pot esperar d’una gent que suca xurros dins la tassa ?!
Efectivament. Alguns francesos prefereixen recobrar el temps perdut sucant una magdalena en una tassa de te, que fa més fi.
Una història ben divertida, aquesta de Burkina Faso, m’anava venint el somriure a mesura que et llegia.
D’aquests d’ICV i els seus processos constituents també n’Almodòvar en podria fer unes quantes pel·lícules, o en Woody Allen que el protagonista tard o d’hora sempre acaba al psiquiatra.No sé si en dos mesos que queden tot just fins a les eleccions tindran temps d’explicar ben explicat què és allò que volen constituir.
A casa nostra, és a dir els Països Catalans sí que han existit casos polítics raríssims: a la Guerra dels Segadors (1640) la Generalitat presidida pel diputat Pau Claris va funcionar com una República o una mena de monarquia sense rei, de fet hi ha documents que parlen d’una “república coronada”. En tot cas primer és la república i la corona s’ha de guanyar el respecte i el consens de tothom, com un president de república triat entre una dinastia.
Es calr que aquest no és el cas de la dinastia o peste borbònica , que deien a casa meva.