BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Visquem el català i en català, ara que encara som vius i ens bull la sang !
“Mentre el Titànic s’enfonsava, la Cobla tocava una Sardana” i nosaltres cal que fem tot el que puguem, i encara més, per viure de nou i plenament en català.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS1. Extret de Vilaweb:
“—Una de les novetats dels primers mesos de l’any, en no-ficció, és un llibre de llengua:
Treu la galleda! (El català s’enfonsa, però tu el pots salvar), de Gerard López.
Què té aquest llibre que fes que hi optéssiu, en un mercat molt ple de llibres sobre la llengua?
—És una aposta que hem fet amb en Gerard López, que és un periodista que ha estat sots-director dels programes El matí i Catalunya Nit de Catalunya Ràdio. Em va trucar un dia i em va dir que havia escrit un llibre sobre la situació del català d’un punt de vista molt pràctic. És una mena de manual d’ús individual, per posar-nos una mena d’extensió al cervell i començar a viure en català tot el dia amb una certa normalitat, sense estressar-nos ni violentar-nos.
—I què proposa?
—Un seguit de situacions pràctiques. N’hi ha una que es va repetint al llarg del llibre que és “el tallat”. La típica escena del tallat. Parla, per exemple, d’una venda de Wallapop i com d’una manera absurda el primer contacte que es fa per WhatsApp es fa en castellà, tot i que moltes vegades després quan venedor i comprador es troben, tots dos són catalanoparlants.
També explica molt bé aquesta submissió sempre del català respecte del castellà. És un llibre que també aporta molt de sentit de l’humor, res de dramatismes. Per això, la il·lustració del Riki Blanco pretén ser el Titànic i el símbol de la galleda correspon a l’aportació individual de cadascú. No parlem de grans fites col·lectives, sinó que cadascú prengui consciència del que pot fer per revertir aquesta situació. I que la suma de milers de galledes puguin acabar capgirant-la.
De fet, en el llibre diem que “el català s’enfonsa, però tu el pots salvar”, perquè és el que volem la majoria de catalanoparlants.
El que cal és canviar uns hàbits estúpids, dels quals la majoria no són conscients.
—Però, què té de diferent dels altres llibres que han sortit sobre el català?
—Diria que és un dels pocs llibres sobre el català, si no l’únic, que no és escrit per un lingüista o un sociolingüista. És escrit per un periodista que treballa amb la llengua i a qui preocupa la pervivència del català.”
De l’entrevista a
Jordi Martín Lloret:
“Ser capaços de captar bons autors catalans és el repte que tenim ara” (des del País Valencià -Catalunya del sud)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!