BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Vist el panorama espanyol, i coneixent-los: La llibertat no es demana, sinó que s’agafa. La via que podem optar els catalans és la via referèndum fins que surti el "sí". La primera vegada sortirà el "no", però per això no cal desanimar-se, perquè almenys crea ambient perquè la gent que s’ho plantegi.
Si els del Quebec fan referèndum per la independència, per què no nosaltres?
Sóc ferma defensora de la nostra independència. Tinc la sensació que els independistes confonen que un cop haguem aconseguit la independència ja serem un país lliure. Cal ser realista, llavors tindrem els altres problemes de sempre, els Estats Units o altres països que ens poden dominar si més no econòmicament, la pressió de la uniformització de la globalització,  l’hegemonia de l’anglès. També tindrem els problemes de sempre, com l’explotació laboral, la marginació a l@s homosexuals, transexuals, bisexuals, a les dones, la pressió urbanística, la destrucció indiscriminada del medi natural, l’autoritarisme i la caça de bruixes a la droga, com fan els Mossos d’Esquadra, i l’excés paternalisme de l’administració i dels ens públics.
També tindrem un problema intern, no menys important tal com acabar amb l’espanyolització dels catalans i dels immigrants.
No obstant això, tinc moltes ganes que la independència sigui un fet. Tot el que he esmentat no treu que siguem un país plenament sobirà, però no us penseu que siguem lliures del tot, sinó que almenys serem lliures del regne de Castella. Ens  haurem tret una llosa de sobre, i tindrem menys opressió, ja no més expoli fiscal, ja no més expoli cultural, ja no més invisibilitat a fora de la frontera i tindrem representació a la Unió Europea.

Cristina Balaguer Prunés