BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

3 de gener de 2006
General
0 comentaris

Prop dels voltors, amb trenta monedes d’argent !

Prop dels  voltors, amb trenta monedes d’argent !

Potser els altres polítics catalans no s’adonen prou de la niciesa que els pot fer traïdors a un poble mil·lenari anomenat Catalunya, un poble que sempre per desencertar uns mals companys de viatge ha acabat perdent riquesa, dignitat i llibertat.

De fa prop de tres-cents anys, i encara avui, Catalunya s’ha d’ajupir fins a terra per demanar perdó i permís, fins i tot pel fet d’existir.

Els seus polítics no són ni conscients dels drets inalienables del seu poble i es creuen esclaus per decret llei. On és l’honorabilitat dels homes lliures?!

No ho sabeu que tot home és igual als altres i és lliure per naturalesa, i està revestit de dignitat?

No esteu plenament convençuts de que "cap poble té dret a subjugar a cap altre poble!?"

Curiós … Catalunya la lluitadora, Catalunya la dels pans i les pedres per la pau i la solidaritat, Catalunya per falta de l’autoestima del fer-se respectar … esdevé continuament i és per a molts dels nostres carcellers la indigna, la falsa, l’esclava …, i el que és pitjor és que de veritat en aquest camí de pendent ja rodola i esdevé la decadent!

He vist, però, un polític que en l’escletxa d’un telenotícies, envoltat de voltors espanyols d’un dels "partidos nacionales" que controlen d’amagat, amb l’ajut de tants també amagats col·laboracionistes, controlen els destins d’aquesta egoista i possessiva Espanya al qui el net Maragall s’atreveix a anomenar "Nació gran" en comparació amb un dels seus invents de segones?! No sap ni que és una nació de veritat!

Sí, en Piquè semblava un Judes Iscariot avergonyit per fer costat a tals voltors. La imatge s’escolava per l’escletxa de l’objectiu de la càmara de video i ell amb la mirada de cantó acotava el cap com volen fugir de l’escena, com estruç que intentés amagar el cap, com un traïdor al qui fes por i vergonya ser vist en semblant cau d’enemics de la que encara que ell n´esdevingui enemic és la seva terra i la seva gent … Però més val un Piquè engantxat d’esquitllada fent la seva malifeta que no pas molts catalans que tiren la pedra i amaguen la ma.

Qui pot trair els seus, bé sigui per niciesa o per interès?!

Que lluny queden aquells dies i aquella frase dels catalans que bé ens asseverava: "que la prudència no us faci traïdors!"·

Ai de nosaltres, si ni tan sols ja no tenim prudència, sols tenim vots i niciesa! … molta niciesa!

Article 1: Catalunya és una Nació i com totes les nacions ha ser lliure!

Article 2: Qui no pot regentar els seus recursos és un poble moribund, i més quan els lladres, els venuts, els mentiders i els mandres es reparteixen les seves pertinences.

Article 3: No hi pot haver veritable autogovern sense ple reconeixement, tracte just i per tant blindat i amb respecte absolut.

Article 4: Si Catalunya no disposa de les eines d’autogovern de tot país modern com Holanda, Suïssa o Irlanda, Catalunya no podrà afrontar amb intel·ligència i justícia tots els afers que han d’afrontar aquests països en aquests difícils temps … cultura, ensenyament, llengua, natura, immigració, tecnologia i investigació i tants altres afers de tant difícil sol·lució

Article 5: Un poble no pot viure sota la pressió d’un boicot permanent en multitud de sentits i bé sabeu que no parlo ni de productes de consum ni d’alimentació, sinó de tots els valors que conformen un poble, una nació. Un poble no pot viure sotmés a un clima d’hostilitat permanent. Ningú pot viure sota un laminat constant i agressiu dels seus drets, del que el pugui fer progressar en llibertat i de la seva idiosincràsia!

Article 5: Els polítics que no tinguin en compte els interessos bàsics del seu poble, el Poble català, valdria més que mai s’haguessin dedicat a la política i per aquest motiu enlloc de ser lloats en un futur proper seran inscrits dins la llista d’homes indignes de la història de Catalunya que no han servit amb la suficient honorabilitat a la seva gent. Els seus propis fills s’avergonyiran dels seus pares!

Quan hom representa un país, no tot val, ni tot és igual. La responsabilitat és immensa. Però tampoc val la por i menys encara l’interès, ni que sigui de partit!

 

Salvador Molins i Escudé – 3 de gener de 2006 – Berga (Catalunya) PPCC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!