Manifest del BIC per la DIADA ?11 SETEMBRE DEL 2006?
Amics i compatriotes catalans: En aquest acte de recordança i veneració envers els defensors de Catalunya vull explicar-vos quin compromís representa la diada de l?onze de setembre pel BIC ?Berguedans per la Independència de Catalunya- , pel nostre referent en tota la nació catalana anomenat ?Catalunya Acció? i per moltes altres persones i entitats del nostre país.
Per nosaltres i per molta gent del poble ?menut? aquí present i arreu de Catalunya en actes semblants, és una diada per recordar i honorar tots els qui varen donar la vida o l?han dedicada a defensar la llibertat NACIONAL DE CATALUNYA.
Això, traduït al llenguatge d?avui i amb sentit pràctic, vol dir, tenir el dret a constituir un Estat Català lliure, en el que hi cabran tots els nostres anhels de llibertat com per exemple els següents:
– L? ingrés de Catalunya a la ONU; a la UNESCO i a tots els organismes internacionals.
– Ambaixades de tot el Món a Catalunya; i de Catalunya per tot el Món.
– El català, única llengua oficial.
– Seleccions esportives Catalanes, en competicions Internacionals oficials.
– Fi del espoli fiscal.
– Solució a les estructures d?aeroports, ports, xarxa ferroviària, xarxa d?autopistes i Carreteres, i altres infraestructures que ens conduirien a una major modernitat i competitivitat del país.
– Atenció a les necessitats socials i sanitàries.
– Ensenyament, universitats i investigació … Etc.
Totes aquestes coses només són una mostra del que ens reportarà l?estat català. I no és cap utopia, sols cal que cada un de nosaltres canviem el xip de la DEPENDÈNCIA d?Espanya amb el seu ?Estatuet de la Moncloa? i de França amb el seu departament dels Pirineus pel xip d?una CATALUNYA INDEPENDENT, una Catalunya lliure i plena!
Tornant als herois de la Diada, ja el juliol del 1714, es reuniren a Barcelona els braços i el Parlament. El braç militar i l?eclesial davant la situació bèl·lica del moment votaren submissió; més tard, ja a les últimes de la resistència i una vegada les muralles de Barcelona ja havien cedit, l?exèrcit invasor francocastellà per mitjà del seu cap el Duc Berwick exigia la rendició. Rafael de Casanoves conseller en cap de la Generalitat i Antoni Villarroel comandant, estaven disposats a negociar-la, però el Poble ?menut?, dirà NO i NO als dos intents de rendició dels seus caps. I així van voler continuar la lluita fins al final per no perdre el que aleshores tenien i que nosaltres volem recuperar, o sigui nostra NACIÓ independent i el nostre Estat confederat on hi pertanyíem per voluntat pròpia.
Aquell poble nostre, dipositari de la memòria, no volia passar, i menys per la força de les armes, a formar part d?un estat totalitari i uniforme, i va preferir lluitar fins a la mort.
La tragèdia de l?onze de Setembre de 1714, deixa de ser-ho quan reconeixem en ella (sobretot en l?actitud del poble ?menut? a no rendir-se) que es va produir en defensa de quelcom que avui (amb uns partits que es diuen tant democràtics) sembla o hauria de semblar ben natural, que és el dret a L?AUTODETERMINACIÓ.
Han passat 292 anys d?aquell fatídic 11 de Setembre de 1714, però la gent del BIC, la gent de Catalunya Acció i també tots vosaltres els aquí presents som els continuadors d?aquella lluita per a retornar a Catalunya allò a que hi té tot el dret: La seva INDEPENDÈNCIA.
No ens rendirem! no abandonarem la lluita! Transformarem la independència política en quelcom natural i quotidià talment com hem sabut transformar la llengua i la cultura catalanes en quelcom natural i quotidià! Nosaltres, el poble menut, vencerem amb la unitat, amb la coordinació i amb la constància! Entre tots els defensors de Catalunya ho farem! … i vencerem!
Visca Catalunya Lliure.
Visquin tots els Països Catalans agermanats i lliures!
(Manifest escrit
per Josep Vilalta, vicepresident del BIC)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les meves càlides felicitacions per aquest escrit, que al llarg de totes les línies m’he imaginat, en efecte, llegit en públic de manera solemne i enèrgica, tota una injecció de moral de victòria que no serà pas en va.
un cop meditat l’anterior manifest, aquella lluita del nostre poble menut negant-se a la rendició crec que va ser el primer pas i la garantia de que les posteriors generacions de molts catalanes i catalans continuin fidels a la nostra pàtria.