BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

26 de juliol de 2006
Sense categoria
1 comentari

Millor un estat propi que sobiranisme indeterminat.

Sobiranisme

El mot sobiranisme? és un mot ambigu i per ambigu manipulable que a la pràctica i en la crua realitat no ens porta enlloc.

La gent de Catalunya Acció, la gent del projecte de la societat catalana per l?assoliment d?un estat propi pels volts del 2014 rebutgem totalment aquest mot, rebutgem aquesta paraula; no és que no la compartim sinó que en veiem les seves greus debilitats. Sabem que vol significar però també sabem el grau d?indefinició que conté. Una paraula indefinida porta a una opció indefinida, una opció indefinida porta a un projecte indefinit, un projecte indefinit porta a un país indefinit i sotmès.

Quan hom parla de Sobiranisme? pretenent significar voler ser amo i senyor de la pròpia sobirania ?la sobirania rau en el poble!- aleshores et preguntes, en quin grau?

Hi ha qui parla de sobiranies compartides, diu que defensa aquesta possibilitat, però en aquest món i sobretot en aquesta latitud ningú comparteix la sobirania ?algú dels que es diuen sobiranistes pot imaginar-se per un moment a Espanya compartint la sobirania que ens va furtar a cop de matxet i repressió continuada durant 300 anys i que encara no fa quatre mesos quan veia que li estàvem reclamant engrunes de sobirania no va dubtar a insultar-nos obertament i a amenaçar-nos amb treure els tancs al carrer?-; més encara països que recentment han recuperat la pròpia sobirania, com és natural en forma d?estat, s?obliden l?endemà mateix dels que feia poc eren els seus companys de camí en la lluita per recuperar la pròpia sobirania. (Fa molt poc ho hem vist en la nostra pròpia carn, o el que és el mateix en la nostra pròpia llengua quan Irlanda i Polònia han oblidat ràpidament el seu passat i la nostra solidaritat)

Quan hom parla dels sobiranistes? aleshores et preguntes, quins sobiranistes?

Qui s?apunta a ser sobiranista? ?Ciu, la de la sobirana compartida! Quin contrasentit! i diu que els límits els posa en Zapatero (entengui?s Partido Socialista Obrero Español!?)

ERC és sobiranista? Creu ERC que la sobirania és dels catalans? Sap ERC que en un suposat federalisme Español? al qual tant suport dóna, Catalunya sols per la simple matemàtica parlamentària esdevindria escapçada sobiranament (240 diputats espanyols contra 90 de catalans in saecula saeculorum, més o menys) i com a Poble quedaria diluïda totalment dins el nomenat Pueblo Español??

És tan ample i indefinit el mot sobiranisme que fins i tot s?hi apuntaran el Montilla i en Saura, està clar que no aclariran sobiranisme? de qui i per a què! Això sí! no seran gens gasius a dir que tot ja està encaixat i ben encaixat mentre altres sobiranistes uns per niciesa i interès i altres de bona fe els fan el joc d?encaix continuat que escapça cada dia que passa la sobirania legítima del Poble Català.

Aquest és el missatge fonamental de Catalunya Acció i fer-lo arribar clar i evident a totes les catalanes i a tots els catalans és una de les nostres primeres tasques diàries i continuades: Catalunya necessita un estat propi que defensi la seva realitat de Poble i nació, un estat propi que defensi tots els seus drets en igualtat de condicions als altres pobles de la terra, a les altres nacions, als altres estats.

Catalunya necessita constituir-se en Estat, la tasca és aquesta: fer un estat! Desitjar un estat propi! Articular la paraula ?estat català? no com el nom d?un partit que es deleix per assolir-ho sinó com una estructura política normalitzada arreu del món des de ja fa segles. Aquesta és la política normal i correcte ?el políticament correcte de veritat- la política dels estats!. Jo, Salvador Molins, des de la meva petita i novella militància defensava la idea d?una Europa feta de Nacions sense estat, ara he canviat de mica en mica fins que m?he adonat que fer això sí que és política ficció: intentar canviar Europa des de Catalunya com a Nació sense estat?, no és que sigui difícil és que és impossible; molt més senzill i possible -que no vol pas dir que sigui fàcil- és fer un estat català, començant per trencar les fibres de subjecció mentals i polítiques que ens lliguen a França i Espanya.

Com que Catalunya Acció per sentit comú i democràtic comparteix plenament la coneguda frase d?en Ibarretxe "serà el que nosaltres vulguem? ?pura democràcia! Pura voluntat del poble, pura voluntat del propi poble- per aquest motiu una de les nostres primeres tasques a banda de connectar, il·lusionar i coordinar catalanes i catalans entorn d?aquest projecte, repeteixo una de les més importants tasques és fer arribar a tothom aquest convenciment: Necessitem un estat! Construirem un estat! Estem fent un estat!

Primer trenquem amarres! No tingueu por! Hem de navegar sols!

Aquest és el nostre Nord! El nord de la nostra política: Trencar amb els que ens subjuguen!

Salvador Molins i Escudé

(Conseller de Catalunya Acció)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!