BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Manifest de www.cal.cat (Adheriu-vos) Consulteu www.cal.cat
Manifest extret de "www.cal.cat – cal@cal.cat"
Un cop més, l’estat espanyol, amb la complicitat de la classe política catalana, pretén hipotecar el futur dels Països Catalans, negant la nostra existència com a poble i impedint-nos exercir el nostre legítim dret a l’autodeterminació, el dret de decidir per a nosaltres mateixos, sense interferències alienes. L’actual procés de negociació estatutària posa en evidència que la construcció nacional dels Països Catalans no pot fer-se mai de la mà de l’estat espanyol, un estat que esquartera el nostre territori, un estat que ens imposa una nació que no és la nostra, un estat que pretén dividir la nostra llengua i la nostra cultura.
Aquest no és el camí. Els nous estatuts no ens permeten avançar com a poble, ans al contrari, ens afermen més encara a un marc legal pensat per posar fi a la nostra identitat. Amb aquests estatuts no se’ns reconeix com a nació; es posa en dubte la unitat de la llengua catalana mitjançant el secessionisme lingüístic; el català resta supeditat a un fals bilingüisme que condueix a la substitució lingüística i que a la pràctica, dota l’espanyol d’una clara supremacia; la nostra economia segueix patint un espoli fiscal que en condiciona el creixement; la nostra veu com a poble continua sense estar present als organismes internacionals…
Som una nació i els Països Catalans són el nostre marc de decisió. Cal que ens autocentrem: deixem de mirar-nos des d’Espanya o des de França per començar a mirar-nos des del conjunt de la nació catalana. Cal que assumim de forma desacomplexada el nostre marc territorial, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Cal que actuem per fer del català l’única llengua oficial als Països Catalans, la llengua vehicular d’una societat cada dia més intercultural i diversa. I cal que la nostra veu se senti arreu, com la veu de qualsevol altra nació del món. L’hora dels estatuts, l’hora de demanar permís sobre què podem fer i qui podem ser, ja ha passat. És l’hora d’autodeterminar-nos, de prendre lliurement les nostres decisions, de lluitar, dia rere dia, per un futur de llibertat i de normalitat per al nostre poble.
Països Catalans, a 14 de febrer de 2006. Adhereix-te al Manifest a www.cal.cat – cal@cal.cat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!