?oeJo no hi puc fer res?!?
El títol és meu però la reflexió parteix de les inquietuds independentistes i del que he extret del llibre de Antoine de Saint-Exupéry ?oeVol de nit? capítol XIX.
El diàleg s?estableix en un moment d?un problema molt gros i greu en que malgrat la voluntat de molts no tenia solució.
?oeEn Robineau, cap dels mecànics dels avions trobava sempre solucions que Rivière -director general de la xarxa de Correus Aeris de la Patagònia- no escoltava mai: ?oeVeieu Robineau?, a la vida no n´hi ha de solucions. Hi ha forces en marxa: cal crear aquestes forces, i les solucions venen d?escreix. Per això Robineau limitava el seu paper a crear una força en marxa dins la corporació dels mecànics. Una modesta força en marxa, que preservava del rovell els coixinets d?hèlix. … però els esdeveniments d?aquesta nit sorprengueren Robineau desarmat?
L?escena em recorda un amic meu, lluitador per les nostres llibertats i drets, que fa temps va crear una modesta força en marxa. (Heu visitat mai la www.radiocatalunya.ca)
Cristianisme, ecologisme, independentisme, vernaclisme … són forces en marxa. Els protocols dels hospitals també són forces en marxa com preservar de rovell els coixinets d?hèlix quan aquests estan en perill de rovellar-se.
Quant bé directe ha fet i està fent l?ecologisme, per exemple! … per defensar molts animals del pitjor i més inútil depredador ?oel?home?, el més salvatge, el més ignorant, el més poruc, el més pervers dels éssers vivents: ?oel´home!? el més egoista i destructor i cruel i ignorant depredador! Però l´home també pot ser noble … tots ho sabem! I pot ser cult i respectuós com quasi cap altre ésser dels que coneixem.
En què no puc fer res?
Puc fer res en el conflicte Palestí-Israelià? Dins la meva imaginació quan vaig veure que de la nit al dia en Sharon, el falcó que s?havia anat tornant colom, tenia de cop i volta un vessat cerebral, se?m va disparar la meva facultat Jamesboniana i el meu nas flairava certa olor de socarrim. Jo, nascut al 52, més d?una vegada havia sentit parlar amb certa admiració de com els serveis secrets jueus caçaven un a un els més significats i amagats col·laboradors de les barbaritats del règim d?en Hitler. No és cap secret la capacitat efectiva d?aquell Servei Secret. No és cap secret que avui et falla una vena o artèria fins i tot l?aorta i al cap de 30 minuts te la canvien. No és cap secret que la defensa nacional de qualsevol estat pot esdevenir el pitjor diable inimaginable; no és cap secret que no hi ha altra raó més temible que la ?oeRaó d?Estat?
Quan ?oeSharon? va dir que estava disposat a crear un nou partit, deixar el Likud i crear un nou partit, jo vaig pensar que era un polític ?oe10? , vaig desitjar per Catalunya poder tenir polítics amb una determinació semblant, determinats a fer coses pel país nostre fora de les miserables prospeccions de vot, més enllà de ?oeho farem si la idea té un suport ciutadà!? (Quant suport ciutadà? miserables polítics de la partitocràcia catalana tota!?)
Estimar el propi país per sobre de tot en la cosa pública, estimar fins i tot l?enemic! Quin contrasentit per un ex falcó! Buscar l?equilibri de Pau per Territoris. No tenir por! Sols va fer un error en Sharon, semblant i llunyà a la ?oeClau d?en Carod, … dir-ho abans d?hora! Fes-ho i no ho diguis! No et refiïs ni de la ?oeput_? democràcia! Perquè els homes som capaços de prostituir-ho tot!
Seguint amb la estratègia ficció … qui va matar en Shimon Peres, ai perdó vull dir qui va matar en Isaac Rabin? Seria potser els encarregats de l?arsenal hidrògeno-nuclear d?aquell estat en qüestió! La Raó d?Estat del ?oepoble escollit? és com aquella columna de foc que aturava la columna del Faró en aquella nit fatídica en la que les aigües del Jordà tornaren a mare.
Ara els falcons tornen a volar; com desitjaven tornar a volar! són falcons esquitxats de sang , però les camades crien i crien, a Austràlia no les van poder aturar. La lluita apareix desigual, màquines d?aleatoris i lleugers metalls contra homes i dones i nens que esdevenen semblants als set germans Macabeus!
————–
Nota final a l?esment sobre el conficte Palestí-Israelià. Si algú el llegeix prego que no se senti insultat per cap imatge o metàfora de les que vaig servir, de cap manera pretenc que siguin ofensives, sols voldria contribuir a un dels tres principis immutables d?en Ramon Llull (valorats per en Francesc Pujols i recordats en el llibre de Jordi Salat ?oeLes quatre columnes catalanes?) em refereixo al Principi del ?oeDret? fill de la noció del Bé, que correspon a la facultat de la ètica i es fruit de la capacitat humana anomenada voluntat que a la vegada és mare de la ?oeDeterminació?
—————
Però jo no volia parlar d?Orient Mitjà, que sí que ho volia! Jo volia parlar de la nostra Catalunya i de la seva covardia, de com amaga el cap sota l?ala i calla davant del món!
El món necessita una Catalunya Lliure! El món necessita una Esperit Català valent i lliure! El món necessita sentir en Llull i l?abat Oliba parlant en la seva pròpia veu vernacla!
Sinó … guanya el diable! … el pitjor diable! El diable que es diu legítm en nom de Déu!
——————-
Escolta món! Et Parla ?oeEl que És?! i ho fa des de dalt de la Sagrada Muntanya Catalana.
Escolta món! Aquest és el meu manament:
No mataràs a cap ésser viu en nom meu!
Mai més mataràs en nom de Déu!
Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció
(Llegit i mig escrit des de Jaen -bella i revolucionària ciutat-)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!