Perdre el país:
"Moisès" no pot abaixar els braços.
O perds o guanyes!
L’oasi és l’error; et penses que tot és benaurança i vols fer veure que és tracta d’educació i bon rotllo, de saber fer, de correcció política i parlamentària, i tot això mentre l’enemic espanyol et va agredint i subjugant i ho fa als teus nassos, i malda per destruir-te amb unes armes que tu mai hauries utilitzat.
Ai! Il·lús poble català que has esdevingut indefens!
Qui no sap quin és el seu país el perd.
No podem ser ingenus; hem de conèixer els mecanismes psicològics i sociològics que mouen un poble.
Els catalans valents i no vençuts no volem perdre el nostre país, no serem necis! no ens deixarem enlluernar pels plaers i la falsa tranquilitat de l’oasi, i com Moisès no abaixarem els nostres braços, perquè es lliura una guerra brutal i permanent contra Catalunya des de fa 300 anys pel cap baix, per anorrear-nos i destruir el més pregon del nostre mil.lenari Poble.
"Més enllà de la muntanya es lliurava una batalla, quan Moisès baixava els braços perdien, quan els aixecava guanyaven; com que Moisès es cansava Aharon i un altre li sosteniren els braços fins a la posta del sol.
Al final els jueus venceren."
Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció
President de Som 10 Milions
President del BIC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!