BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
L’anhel del Poble Català !
Les Quatre Columnes Catalanes i la "Nova Renaixença"
Jugant al joc de les imatges i de les metàfores vull parlar-vos de les Quatre Columnes Catalanes tan ben explicades en el llibre que porta el mateix nom escrit per en Jordi Salat.
Contrasten molt les fotografies d?una Concentració multitudinària, suposo en motiu de la inauguració d?aquest monument on es pot veure l?ambient joiós i festiu (gegants i guirnaldes inclosos) -plana 115 del llibre-, la foto d?una postal de l?època (plana 120): els homes amb barrets de palla, pròpi dels anys 20 quan el meu tiet als seus set anys va guanyar un concurs de "Charleston"; busos o tramvies de dos pisos de l?època com aquells que encara circulen per Londres, gent passejant en un matí o tarda de diumenge … tot un "món feliç" entre cometes perquè la felicitat és i aleshores encara era més escassa.
Contrasten aquestes dues fotos de valent amb la de la plana 126 del mateix llibre, en la que podem veure les columnes trencades i destrossades, enderrocades i destruïdes, per no sabem quin odi o ignorància!? L?aspecte de la foto en qüestió és dantesc, com vera i trista premonició del que aviat serien els carrers de Guernika, però la tragedia només acavaba de començar … ben aviat seguirien els carrers de Polònia, Sant Petesburg, Hiroshima, Nagasaki, Desdren … Berlin!
De tot això és del que són capaços els enemics de Catalunya o els que en aquells anys de convulsions van fer l?orni i van girar la cara davant tot el que es feia contra el nostre Poble.
Però a tall d?esperança com diu Jordi Salat a la plana 91, penúltim paragraf "Potser algun arqueòleg, com ho era també Josep Puig i Cadafalch, descobreixi algun dia la prova que permeti entendre i reinterpretar el sentit etern de la realitat o la Creació, i "retrobat" el vell esperit, convertir-lo en el nou esperit del segle XXI a partir dels Pirineus … Aleshores es faria realitat la poesia del poeta que també era present en els Jocs Florals catalans i occitans, en Joan Maragall, que va deixar escrit en una glosa:
Jo no sé com
però un vent de profecia
corre sobre eixos móns
d?ací i d?allà;
jo no sé quan,
però vindrà un dia
que el Pirineu regnarà!…"
La nova renaixença de Catalunya és aprop! Catalunya Acció té la voluntat i la determinació de precipitar-la, com aquells versos de l?Atlàntida de Mossèn Cinto Verdaguer, aquell nostre gran poeta:
"Ofegant lo brogit de la batalla,
un llamp del cel espetegant davalla
de la nau veneciana al polvorí;
se bada i roda al fons feta un Vesuvi,
mentres romp la de Gènova un diluvi
d?escumes, foc i flama en remolí.
Càrrega i nau les ones engoliren,
I amb elles los taurons s?ho compartiren
…
I quan de nits la tempestat brogia,
dant far als pobres nàufrags, encenia
la trèmula llanterna de l?altar;
i els que amb ulls plens de llàgrimes la veien
-Ja som a port -agenollant-se deien-;
veus-e-la allí, l?estrella de la mar.-"
Les Quatre Columnes Catalanes
sostenen i sostindran l?Atlàntida catalana!
Quatre columnes que miren cap al cel
i oviren les mil·lenàries Galàxies;
espectre de les torres gaudinianes,
Sagrada Família, viatjant per l?espai.
Catalunya Acció us empeny i crida,
Catalanes i catalans
aixequeu amb fermesa un pilar de quatre!
la columna de la Llengua,
la columna de la Història,
la columna de l?Ètica
i la columna de l?Anhel!
i així segurament que arribarem al cel
en la plenitud del renaixement de la pàtria.
——————–
Salvador Molins i Escudé
President de Som 10 Milions, President del BIC, Conseller de Catalunya Acció.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la foto de l’article hi surten uns castellers, suposo que és una confusió al moment d’incloure-la.
A més de les Quatre Columnes enderrocades, i sobre tot el conjunt arquitectònic-simbòlic de Montjuïc, he sentit en algunes ocasiones que ni la Pl. d’Espanya havia de ser-ho, ni l’Avinguda havia de ser dedicada a qui ho és encara, ni el "Poble Espanyol" havia de ser-ho, ni, i això és relativament nou per a mi, els 9 (perquè són justament NOU) feixos de llum que surten cap al cel havien de ser blaus, sinó groc-vermell-groc-vermell-groc-vermell-groc-vermell-groc. És a dir, si tot això és cert, la vista de Montjuïc des de la Plaça (no sé quin nom havia de tenir, proposo anomenar-la Plaça de la Independència) havia de ser així: entre les dues torres venecianes, s’hi veien les Quatre Columnes al bell mig al costat de la font, i al fons les quatre barres sortien cap al cel en forma de feixos de llum, talment com si les Quatre Columnes disparessin els feixos vermells. Hi ha molt a reconstruir, però és evident que només ho podrem fer un cop alliberats.