BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“No pidolem clemència”, siguem lliures, sols edifiquem la Independència.

El Diàleg entre Catalunya i Espanya només pot ser d’Actius i Passius, d’altra banda només serà una altra falsa concessió gratuïta (?)   d’Espanya com esdevenen de fet la Generalitat i el Parlament actuals.

Francesc Macià va acceptar un Estatut que Espanya mai ha respectat ni des del primer moment.

La combinació entre Diàleg i l’escalada lineal i constant de la repressió és una tàctica per doblegar el mandat del 1r d’octubre. Ens ataquen per terra, mai i aire, i no ens volen deixar respirar.

En aquesta “Taula” i en tot l’estat Espanyol es vol situar en una clara posició d’avantatge enfront de l’independentisme català.

Quin grau de determinació i fermesa necessitaran els membres independentistes que s’asseuran en la “Taula de Diàleg”*  front de la delegació Espanyola?

Com podem afrontar, amb seriositat, convenciment i força, aquest diàleg, si entre nosaltres estem dividits? De nou es repeteix una situació de debilitat com quan Macià va negociar amb els dos enviats de Madrid i va acabar acceptant un estatut que com era de preveure sempre seria retallat i destrossat. Han passat 100 anys i res no ha canviat.

* (Iniciativa d’ERC donant suport al president espanyol. Un nou cas Zapatero, ara un cas Sánchez que a l’hora de la veritat tampoc complirà.   ERC ja ho va intentar i va fracassar, … és una via morta d’antuvi per l’incompliment d’Espanya dels pactes i les promeses)  Catalunya és la Colònia i Espanya imposa lleis i condicions. Espiral que per necessitat vital hem d’abandonar.

Sobre la repressió i el seu efecte, adjunto el següent text, part d’un article de Mireia Boya Busquet:

“Aquests dies hem vist com més de dues-centes persones han estat citades a declarar pels talls convocats per Tsunami Democràtic a l’AP7 i la N-340 la tardor passada. Si sumem els encausats per delictes relacionats amb el procés d’independència i les mobilitzacions associades, ja passem dels dos-mil. Curiosa forma de desjudicialitzar el conflicte per part del govern PSOE-Podem a les portes d’una taula de negociació ja convocada.

Sens dubte, l’augment de la intensitat repressiva és proporcional a la inquietud generada durant aquestes protestes, que van ser capaces d’alterar, de manera sostinguda i efectiva, la normalitat imposada per la força. Aquells dies de tardor el tsunami érem tots, ara però, sembla que la mar està calmada i tancada als despatxos. L’eina hi és, però la credibilitat ha minvat degut al silenci perllongat, no ens enganyarem. ”   https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=270806

“La part catalana de la “Taula” està preparada? Que no li passi com a Macià.”
“Vàrem badar” Sempre badem.  Espanya no juga mai net.
Nosaltres badem i ells juguen brut.
En el finançament la vam cagar, amb la llengua també, amb l’estatut també … què ens queda?
-Només una cosa: El Mandat del 1r d’octubre de tots i per a tots, no l’oblidem.

Membres catalans de la “Taula” sigueu lleials al 1r d’octubre !

Catalans, complim el Mandat, edifiquem la República Catalana Independent Declarada el 27 d’octubre del 2017. Edifiquem la llengua, la nació, l’ensenyament, la història, edifiquem l’autoritat i la moral.

Salvador Molins, Josep Vilalta, Joan Sabata, …
Consell local de la República Catalana Independent, del Bic
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!