BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.

7 de juny de 2006
Sense categoria
1 comentari

“Ismans”

«Ismans»

Solanisman, Guerrisman, Pujolisman, Carotisman, Puigcercós’isman! …!

Si vols jugar al dòmino del Guerra … compte que pots trencar Espanya. Si vols jugar al joc del Solana sàpigues que pots trencar Europa!
I això que us dic no és broma! poca broma amb aquestes coses! perquè aleshores us sortiran els fidels del Pujol’isman com l’Agustí Colomines i us diran que ui! … que ve el papus! i que ai! … que Catalunya es farà pupa!
Digueu-me, companys de lluita per "alguna Catalunya», digueu-me!  … que li pot fer més mal a Catalunya que la poca fe en ella de tots els catalans, homes i dones? Deixeu-me fer una correcció justa i necessària, poca fe de molts … no pas de tots, no! que hi ha catalanes i catalans que en tenen molta de fe, d’esperança i d’il·lusió en la seva pàtria … la més bella! … la més ufana sota la capa del cel!

Ara mateix es va emprendre la reforma de l’estatut pensant en Espanya. En Espanya? -Sí! en Espanya! -Com és això? -Maragall, no pot viure sense Espanya! jo sí! ja he arribat a odiar-la! jo puc viure sense Espanya i sense l’actual Europa! No les vull! renego d’elles!
Maragall i Carod i esquerra quan van emprendre aquest estatut que hauria de ser eina per cert reeximent nostre sols pensaven en Aznar i Pujol! fotuda Espanya amb aquests dos sinistres personatges, l’un trampós com tot el que es refereix a la terra de «los lazarillos», l’altre engany regionalista d’una nació quasi vençuda! Ambdós, «Españoles del año»!
Després va venir l’hora del mal negoci i de les rebaixes; qui pot rebaixar més un preu que qui té soldada segura, alta i fixada?! qui pot rebaixar més un preu que qui no té estima en el cor i en la ment niuada?!
Com diu en Joan Sabata, membre del BIC, qui no ho té aquí no ho dóna ni ho defensa! quan diu aquí amb gest compulsiu i àgil assenyala ment i cor!
Bé, que Espanya sense Catalunya pot ser … però seria altra -jo crec, més feliç i honorable!-. Doncs bé, ni això de que viuen de xuclar la nostra energia té cap valor pel mesell apujolat d’en Mas! ni pel mal imitador d’en Puigcercós. Tal vegada amdós van donar més valor a les histèries d’un general de merda de l’hispània eterna i fatxa que no pas al nostre Poble de llunyana història i legitimitat honorable. Per ells els drets legítims no són res, per a ells sols valen les imposicions de la metròpoli hispana.

Tot plegat molt trist! Ploreu com ploramiques el que he perdut i llençat amb traïció mundana!
….
Oh Catalunya! no ploris més! t’ho mano! … desperta i esbotza les cadenes que de tan temps t’atenallen a questa perversa Espanya i aquest fals miratge d’Europa!
Les coses no passen endebades, en Pujol va construir un pensament del que ara en recollim les morralles!
Primer, la gran mentida … que el nostre objectiu és Espanya! Segon la clatellada: Que som «sis milions» i no pas «deu milions» la nació catalana! Tercer el gran miratge … que Europa seria el «ballpass» de les nostres vitals mancances! Què bé que han teixit la teranyina pujoliana! Catalunya immòbil i enganxosament subjecte ha hagut d’aguantar el xuclar continu de l’aranya negra hispana        … ens quedem sense sang! … ens quedem sense sucs vitals! … i finalment … ens quedem sense esperit! … sense esperit … sense esper …

Però no serà això! companys de país! No! … no!  serà!  això!    perquè la gent de Catalunya Acció cridarem tan fort fins que els patriotes de les tombes flamejants es despertin!
No serà això! companys de país! No! … no! serà! això!
Catalunya reeixirà sobre les nostres cendres com l’au Fènix victoriosa! Catalunya trencarà aquesta maleïda Espanya i la purificarà i l’alliberarà del seu complex d’Imperi!
Ben aviat …
Catalunya reeixirà sobre les nostres cendres com l’au Fènix victoriosa! Catalunya trencarà aquesta mentida, aquest miratge d’una Europa que es vol sense Catalunya! Perquè Catalunya, senyors i senyores catalans, els mesells i sobretot els patriotes, sapigueu que Catalunya és un dels grans Pobles d’Europa … una gran i immensa llengua! … una poderosa literatura! …un esperit de llibertat i de confederació que quasi l’Helvètica podria embejar!  … un estil de respectar i fer les coses des de baix i sense imposicions que reforça i s’acosta en molt a la manera de fer anglosaxona! … una capacitat innata de treball, innovació i creativitat …! I tantes coses pròpies de la nostra terra que de fa segles conforma la seva gent, gent vinguda com en un nou Israel dels quatre punts de l’horitzó!
Sí, amics meus, amics o enemics, quan Catalunya reconegui això! … quan Catalunya trobi un lideratge amb significació pública i credibilitat ferma que cregui en això i defensi de veritat i sense titubejos això … aleshores aquesta Catalunya trencarà l’Europa falsa i egoista que ens han imposat i que nosaltres amb la nostra covardia i fotuda mandra hem consentit … i així reneixerà una nova Europa! Una Europa amb aires nous de respecte, de diversitat verament aplicada i amb veritable esperit de llibertat!

A hores d’ara, a Catalunya, ja hi ha qui té aquesta significació pública i política però sembla que no hi veu més enllà del nas i més enllà del que fan els convergents i es dedica a imitar-los com si es tractés d’un joc de micos.

Cal foc nou a Esquerra, avui dipositària de la significació esmentada … el camí que Catalunya ha de fer el tenim molt a la vora! No trieu per companys gent d’Espanya ni a cap col·laboracionista! No feu cap altra cosa que servir Catalunya amb una sola fita i sense passos intermedis! Mogueu fitxa! feu jugar totes les fitxes … dames, bisbes, torres i municipis … ara ja és l’hora! tots els peons estem alineats al camp de batalla de la nova i incruenta guerra catalana!

I fem tal com un dia va dir en Xirinachs: «Lluitem ara contra tot el que ens atenalla i quan siguem forts, aleshores, lluitarem contra nosaltres mateixos!»

Salvador Molins i Escudé
Conseller de Catalunya Acció
President del BIC
President de Som 10 Milions

  1. Dispensa Salvador, ¿què te n’has oblidat del Sabaterisman?

    Al gran jugador i guanyador, al nou gran mentider de la perversa Espanya ("compromís" de Casp, "decret" de Nova Planta, "restauració" borbònica, "dictadura" franquista, "transició" democràtica, "reforma" estatutària,…): què no l’esmentes?

    Endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!