BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

El 23J-2017. 1-O i DUI (Vot Nul)

Tal com diu Núria Castells 06.06.2023 · 01:08, i per tot el que diu i com ho diu, i perquè ho comparteixo, jo votaré NUL, escriuré ben visible “Primer d’Octubre i DUI” a les dues cares de qualsevol papereta, no vull que els de la taula puguin al·legar ignorància, dubte o invisibilitat.

Serà un vot Nul:
“Primer d’octubre i DUI”

A Madrid no hi fem cap falta, hem de presionar els polítics catalans, negar-los fer d’esclaus i fer el paperina, davant la satisfacció orgullosa dels nostres ocupants i invasors, i a més sempre parlant “la llengua de l’amo”.

Les mitges tintes i les genuflexions, ja tan sols entrar en aquells edificis i trepitjar aquella terra, blanquegen l’enemic que ens sotmet i ofega i ens enfonsa, a Catalunya i els catalans en la total submissió, per no dir horrorosa, cruel i ofegant pertenència.

Prou d’anar Espanya, prou d’anar Madrid, prou de sotmetiment. Algú ha de començar plantar-se davant l’enemic. Quants més siguem … millor!

Jo vaig votar l’1-O i ho vaig fer amb ple coneixement de causa, vam guanyar, vam declarar, m’he censat, com a ciutadà lliure republicà de la pàtria catalana, al cens del Consell de la República Catalana a l’exili de Waterloo.

No sóc, ni vull ser, de cap manera, part d’aquella gent i de la terra mare del repressor, sols sóc lliure i volgudament català.

La Berta i molts altres tristament no sereu sols, seran encara massa catalans els que faran la genuflexió poruga.

23J: Vot Primer d’Octubre i DUI.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.

PS1:

Clam de l’abstenció:

23J 2023

Ara és l’hora, ara que ja hem començat.

Catalans, abstinguem-nos de ser espanyols!

Vot nul, vot blanc, abstenció:

Siguem clars: No Espanya !

Siguem ferms: 1r octubre i DUI

Siguem conseqüents:
Independència ja!

Ara és l’hora de dir “Prou”
Sense aquesta ruptura sempre serem esclaus, víctimes del lladre, violent, inquisidor i repressor espanyol.

És hora de trencar el nostre rol d’oprimits i subjugats que arrosseguem des de fa tants segles.

A les eleccions municipals vam començar, empoderem-nos més i més, abstenim-nos, ara perssistim i completem. Sense por, sense dubtes, … Si ens fan més mal sobreposem-nos, no claudiquem, no, ara no!

23J 2023
Vot nul, blanc, abstenció!
“Primer d’Octubre i DUI”

PS2:

CEl 23-J, preludi de les eleccions catalanes?

https://www.vilaweb.cat/noticies/un-23j-preludi-de-les-eleccions-catalanes/

PS3, un dels comentaris a l’editorial:

Núria Castells
06.06.2023 · 01:08

Encara que tot va molt lligat, jo aniria per parts.

Les eleccions que tenim davant són les generals. Mirem, doncs, d’escatir que ens convé fer des del punt de vista independentista.

Anar a Madrit? No anar-hi?
Penso que aquesta dicotomia només es pot resoldre precisant la pregunta de la següent manera:

– Anar a Madit… a fer QUÈ?
De moment, a Madrit tenim dos models: Rufián i Nogueres. (No em referiré a la CUP perquè no té capacitat d’incidir en la política estatal).

Espero que, a hores d’ara, el “model Rufián” ja estigui suficientment desacreditat com per plantejar-se de renovar-li el suport.
Rufián i ERC (perquè, naturalment, aquest home no va pas per lliure) han fracassat estrepitosament. Comptat i debatut, no han aconseguit res rellevant per a Catalunya, res tangible. Promeses incomplides per part del PSOE i humiliació rere humiliació -que ells s’han esforçat inútilment per dissimular, amb cortines de fum retòriques-. L’èxit més gran del que s’entesten a presumir, la derogació de la sedició, ha beneficiat els presos polítics VIP, sí, però ha blanquejar el reino de España a l’estranger i ha propiciat una reforma legislativa perillosíssima per a l’activisme i la legítima revolta ciutadana. (Que Ñ sempre “tira al monte” i que faria jocs de mans ja ho sabíem, però cal repetir-ho; que AIXÒ, concretament, no és responsabilitat d’ERC, també s’ha de dir).

El resum, però, dona un resultats que carreguen d’arguments a favor de NO repetir l’experiència. I, des de la perspectiva independentista, són molt més inqüestionables que des de qualsevol altre punt de vista! L’actuació d’ERC no fa avançar en absolut cap a la llibertat del nostre país.

El “model Nogueres” és més discutible. Aparentment.
Estic d’acord amb Partal que la Míriam és una bona parlamentària. Ara bé: al servei de què, exactament, posa les seves qualitats oratòries? Doncs, de l’autonomisme! Una veritable llàstima, sí.
M’explico: si Rufián no va per lliure, Nogueres, tampoc. Són portaveus dels seus respectius partits i defensen la línia política dels seus partits. Ni més, ni menys.

I la línia política de Junts, quina és? Fins ara ha aconseguit moure’s força bé en l’ambigüitat (i viure -encara- del prestigi que conserva -encara- el president Puigdemont!, també cal dir-ho).
Però el fet que ERC hagi abdicat dels seus postulats independentistes NO fa bo Junts! Junts és un partit fracturat (allò de les “dues ànimes”) o a mig fer o, per qualificar-lo benèvolament,
una força que s’entrebanca a si mateixa.

Per això, Nogueres no pot fer més del que fa: parlar ESTONES en català, enretirar banderes, cantar les quaranta… sense conseqüències i para de comptar.

Això serveix d’alguna cosa, des del punt de vista de l’independentisme? Sento dir que crec que no.
És evident que, per a molta gent farta d’Espanya, serveix de lenitiu. Però també serveix d’hipnòtic. Quedem momentàniament satisfets… però RES no canvia. I això -més enllà o més ençà de l’excel·lència de la diputada- és autonomisme del de sempre.

Preguntem-nos, per exemple, perquè Nogueres -i tots els diputats de Junts- en lloc de parlar UNA ESTONA en català no hi parlen fins a ser expulsats de l’hemicicle per la Batet. L’un darrere l’altre. Fins que una part molt important dels catalans, la part que ha votat Junts, no es vegi PRIVADA de la seva representació DEMOCRÀTICA al Congreso español. Això, al menys, seria un escàndol! A Ñ i, el que és més interessant, a EU.

Però no passa. Perquè Junts no decideix jugar fort. S’avé a jugar el joc autonomista. Com ERC, però en un altre estil.

Vist tot plegat: quin sentit pot tenir, PER A L’INDEPENDENTISME, enviar representants al Congreso?

Doncs, sento dir-ho: per a mi no en té cap DE BO.
No som “decisius” a Madrit. No, més enllà d’afavorir la pugna PP-PSOE, quan es produeix. Però mai no podrem ser decisius en el cas hipotètic que es jugués una partida decisiva per a Catalunya. Perquè, en aquest cas, els partits del Règim 78, no dubtarien a fer front comú.
Per tant, i acabo: a Madrit només podem anar-hi a sotmetre’ns vergonyosament o a blanquejar l’estat acceptant de fer política autonòmica amb estil més o menys “contestatari”…
Però cap de les dues coses no farà avançar l’independentisme, Tot al contrari.

Que cadascú faci el que li sembli, a les eleccions, és clar. Però, com a mínim, hauríem d’encetar un debat franc i generalitzat.

Jo votaré nul. Amb la papereta de l’1-O.
No veig cap avantatge -i, sí, nombrosos inconvenients!- en tenir “representants” que no em poden o no em volen representar com a independentista.

I és que com va dir el President Torra -i massa que va tardar!-: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia”.

Si volem avançar cap a la llibertat, cal canviar d’estratègia.

(Núria Castells)

⁹

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!