Compromís i Pregunta, per decidir el nostre vot per a completar la Independència:
El compromís d’aquestes eleccions d’ara:
Noves eleccions. De la nació, l’Estat, els interessos d’estat i els partits
https://unilateral.cat/2021/01/16/noves-eleccions-de-la-nacio-lestat-els-interessos-destat-i-els-partits/
per Sebastià Sardiné, 16 de gener de 2021, extret de l’Unilateral.
“… la posició de la resistència davant d’un estat incomplidor ha de passar per tres fases:
Primera: l’estat com a enemic. El Regne d’Espanya no ha complert mai el “pacte social”. La resistència, desobediència i el dret a l’autodeterminació estan emparats pel dret internacional incorporat a la CE, però és refusat pels gestors dels interessos d’estat. Sembla que estem al final de la fase. La resistència hauria de ser molt més contundent.
Segona: l’estat com a adversari. Estadi en el qual la classe política i civil s’hauria d’instal·lar. Cal pensar i actuar com si ja se’n fos d’independent, tractant l’estat bilateralment i amb totes les conseqüències. Això vol dir que les pròximes eleccions haurien de ser constituents i que la coalició que forçosament conformarà la nova legislatura, hauria d’aixecar la suspensió. A més hauria de regular a curt termini una nova llei electoral, amb democràcia directa i participativa, per tal de revocar càrrecs electes que incomplissin llurs programes; el cens electoral, etc. I establir qui podria votar la nova constitució redactada pel poble, no pels partits polítics, amb disposicions derogatòries i transitòries adients, i un text sotmès a referèndum. Si el resultat fos negatiu, se seguiria sent una província i autonomia sotmesa, en les condicions a establir. Tot i que cal tenir en compte que una reforma de la CE no beneficiaria les minories nacionals. Si el referèndum de la constitució catalana fos positiu, s’imposaria l’alliberament immediat de presos, el dret a retornar dels exiliats, i:
Tercera: Amb l’estat predecessor, tracte de nació preferent, com a soci amb qui voluntàriament s’hauria de col·laborar. Entre el nou estat i l’estat predecessor caldria ajustar el repartiment-liquidació d’actius-passius aplicant la legislació internacional. El s. XX ens ha ofert molts exemples, el Brexit també.
En conclusió, en les pròximes eleccions la clau del vot a emetre rau en la credibilitat i grau de compromís que assumeixi individualment cada polític, a detallar els partits en els seus programes electorals.”
Sebastià Sardiné, 16 gener 2021 (Extret de l’Unilateral)
—————–
La pregunta d’aquestes eleccions d’ara:
escrit per Pepi Oller i Comellas: (Extret de Vilaweb)
… Abans feia esment de la importància d’aquella pregunta
«Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» en l’inici d’aquest cicle que va cloure l’1-O amb el referèndum vinculant convocat pel nostre Parlament, on tothom hi era cridat a participar. El resultat va ser clar i el mandat està pendent d’implementar-se.
Com a primer pas per tal de superar aquest context de vulneració de drets democràtics en què ens ha anat atrapant l’Estat espanyol, ara la pregunta que ens cal respondre’ns tots, i especialment tots els candidats a representar-nos al Parlament les properes eleccions és:
Esteu disposats a defensar el nostre mandat i la Sobirania del Parlament de la intromissió del poder judicial espanyol?
SÍ / NO
Pepi Oller i Comellas: (Extret de Vilaweb)
———————–
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!