Fa massa temps que Sant Jordi ha oblidat la llança!
El drac hispànic ha passat, en pocs dies de llençar foguerades d’odi per la boca a tornar-se tan melós com si tingués l’ovulació! -amb perdó de la natura i de les atzagaiades hormonals- Fa tanta cara de llepaire que per un moment m’he pensat que era en Mas. Com ens estima aquest odiós drac aliè quan ens ajupim fins a llepar a terra! L’avi Pujol, de tant seny, deu veure amb bons ulls tal com ens destrossem les vèrtebres; de tan avall com hem arribat, les cervicals, ja sen’s giren com les d’una víbora!
Fa massa temps que Sant Jordi ha oblidat la llança!
El nostre drac intern -nosaltres, els mesells catalans, més malats que no pas mesells, de tan rebre per tots cantons- ja comença a adonar-se’n … i es diu a sí mateix … "Em voleu dir … què hi fotem aquí!?
Obriu! obrim! els ulls ben oberts! … què hi fotem aquí!?
Sí! En petits detalls endevino el començament de l’èxode, de l’èxode de Catalunya de l’Estat Espanyol!
Aquest és el joc que hem de jugar els independentistes … el joc del “dòmino d’en Guerra”· Fàcin joc, senyors! Fotem canya, en tot moment, a tota aquesta colla de llepaires que consenteixen el nostre invasor!
Salvador Molins Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!