BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Dues reflexions sobre el “Projecte de reconstrucció Nacional” de Catalunya.
Dues reflexions més de Catalunya Acció sobre l’Editorial de la Tribuna Catalana del prop-passat 23 de juny de 2006 titulat «Cal Reflexionar»
Recordem de nou l’esmentat editorial:
A la web de Tribuna Catalana, a l’Editorial es demana als catalans o a alguns quants catalans la següent reflexió:
"Tribuna Catalana «Editorial» 23 de juny de 2006
Amb l’aprovació d’un estatut devaluat i que no ha convençut ningú, un govern tripartit fracassat, la fractura del catalanisme polític, la importació de maneres de fer i de carnisseries a la madrilenya, els qüestionaments interns dels lideratges a CiU i a ERC, l’abandonament del president Maragall, la intromissió de la política espanyola dia a dia, la desnacionalització de TV3, i ara la invasió per terra, mar i aire dels mitjans de comunicació espanyols, creant el seu imaginari col.lectiu espanyol, ens obliguen a preguntar-nos en què hem fallat tot plegats. I també cal que ens preguntem si per enfrontar-nos a un estat, sigui dirigit pel PP o pel PSOE, tenim un projecte a punt. No serà que només tenim partidisme i tactisme, però cap mena de projecte de construcció nacional? És l’hora de construir un projecte nacional i executar-lo, aquesta és la qüestió."
1a Reflexió: —————————————-
«La fractura del catalanisme polític»
Apedaçar el catalanisme polític, sincera preocupació de molts innocents catalans alguns amb bona voluntat, fins persones amb molts bons càrrecs professionals a les redaccions dels diaris i als departaments dels diferents telenotícies i informatius en general de ràdio i televisió, apedaçar el suposat fracturat catalanisme polític per acabar havent de jugar amb les cartes marcades per l’estat espanyol i tenint per espietes i delators els col·laboracionistes d’aquest estat presó i trampa, apedaçar aquest catalanisme mesell per acabar així esdevé un esforç inútil que no ens porta enlloc.
Mai es podrà endegar una reconstrucció nacional seriosa amb la tutela espanyola.
Ha de saber la gent que estima el nostre país de veritat que és molt més profitós aplicar aquest gegantí esforç a una causa útil pel redreçament nacional del nostre Poble, aplicar-lo a l’única causa útil de veritat per a aquest fi: Trencar relacions amb Espanya i endegar un procés constituent català!
Tot el que no sigui trencar amb aquesta gent i el seu sistema és una pèrdua ingent de temps i de força espiritual, i el resultat d’aquest postís apedaçat són només succedanis enganyosos i retardataris.
Ningú ens donarà ni facilitarà res, ningú ens autoritzarà res, ho haurem de fer sense demanar permís, ho haurem de prendre!
El primer pas a donar ara mateix -molts ja l’estem donant- és que els que ho desitgen o mai ho hagin desitjat es convencin de que només amb voluntat d’estat ens podrem afrontar a l’estat que ens subjuga.
2a Reflexió: ———————————–
Construir i executar un projecte nacional per a Catalunya.
Catalunya Acció ja ha el.laborat un projecte nacional de Poble lliure i ja l’està executant des de fora del sistema de la partitocràcia catalana que regenta la Colònia Catalana sotmesa a l’estat espanyol.
L’Assemblea de Catalunya podia haver estat garantia, dipòsit i maduració d’un ver projecte nacional català; però a algú li va convenir desactivar-la de pressa. Aquests algú van fer bona feina perquè 30 anys després aquest poble nostre resulta per mil·lèssima vegada «Trahit e Mort». Fa molt poc tots nosaltres vàrem poder veure en directe -després d’aquests 30 anys- en un espectacle semblant com quan un a un es carregàven el consens assolit en la negociació al Parlament de Catalunya del 30 de setembre de 2006 amb un seguit de despropòsits el primer dels quals va ser fet pel PSC-PSOE arribant finalment al súmmum amb el pacte traïció entre PSOE-CIU.
La Plataforma «Som Una Nació i tenim dret de decidir» podria esdevenir ser continuadora d’aquella Assemblea. No sé si és la meva imaginació però noto temptatives per desprestigiar aquesta plataforma des de la classe política i des d’alguns seqüaços periodistes servidors de la pretesa i pulcre correcció política !?
Xirinachs, fa dos o tres anys va fer una crida per escrit als partits catalans conscienciats de la necessitat de més autogovern i del que aleshores en deien una financiació justa* perquè endeguessin una Assemblea Constituent, però els caps polítics del moment ni es van molestar a respondre’l. Aquests senyors i els seu equips immediats estant tan ocupats i compromesos amb la legalitat espanyola i les prospeccions de vot que els costa immensament sortir del guió hispànic o dit d’una altra manera que literalment no poden fer res d’autèntic per Catalunya, només fan ben bé allò que els seus interessos particulars o els seus amos de Madrid els permeten fer.
O sigui que de posar-se d’acord entre ERC i CIU, buscant la complicitat dels altres, res de res! Que de fer un acord en els mínims nacionals a protegir i respectar-ne els límits essencials -l’anomenada ratlla vermella catalana- res de res …!
Que res, que, literalment, no volen! No és que no puguin, és que no volen! En Mas va mentir: Els límits no els posa Madrid, els límits els posen ells, els impossibilistes, els retardataris de la nostra pàtria.
Nota * Permeteu-me que ara recordant les peticions d’en Jordi Pujol de més autogovern i una financiació justa em foti a riure o a plorar!? Ja no sé que toca fer!
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
President del BIC. President de Som 10 Milions.
Des de Berga (PPCC)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els interesos dels speudo-leurrouxistes representats pel poder economic de "La Caixa", Repsol, Catalana de Gas, entre altres sectors.
Que cedeixen a l’amenaça i xantatge del Partido Popular, en quand no la subvencionen i el promocionen indirectament.