BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
Ser eficaços, completar la DUI i assegurar la llengua: A una sola llista els 2,5 milions de vots del 1r d’octubre.
FINESTRES d’oportunitat
El rescat europeu hauria de ser amb condicions, i perdrem l’oportunitat si els catalans no obrim boca, quedarem fora d’aquestes condicions. Ara és doncs el moment oportú de plantar cara a tots nivells, tots i cadascun de nosaltres en la nostra pròpia mesura i col·lectivament a través de la unitat de tot l’independentisme, en un bloc ferri. L’estratègia espanyola és la mateixa que van aplicar al problema basc: ni pa, ni aigua, fins a la derrota final, i allà al nord els va sortir bé.
Per esdevenir ferri o de ferro, el bloc ha d’existir, és la condició prèvia. Però hi ha un però i tots el sabem, Esquerra i la Cup no volen jugar aquest joc, ja ho han expressat així des de fa molt temps i no canviaran d’opinió. El nou espai de Puigdemont té una vocació d’integració i unitat, però la pregunta que ens hem de fer és si aquest nou Partit / Organització civil per a la unitat independentista sabrà actuar amb la contundència que li exigiria la CUP o Poble Lliure? Tocant de peus a terra i si no hi ha un miracle, el pacte de partits no hi serà i així si no reaccionem el Poble menut -els votants independentistes- ens aboquen a la divisió, dividit per tres ja no és una mateixa suma, i a més, si quan els partits desitgen més els vots -període i/o campanya pre-electoral i campanya electoral-, quan per un vot mourien muntanyes, no són capaços de fer res altruista, un pacte de país, un pacte “sub-República”, algú es creu que després un cop ja tinguin les cadires assegurades actuaran amb la unitat i contundència necessàries?
Si la voluntat d’independitzar-se fos absoluta es podria trobar una fórmula que jo en dic “Sub-República” una coalició dels partits independentistes que prengués decisions prèvies, respectant la proporció de diputats que els correspongui i que, al Parlament català, actués en bloc “ferri” i declaradament republicà i independent, amb un sol objectiu: Preparar i completar l’aixecament de la DUI, defensar Catalunya i “assegurar el català”. Sí, el català, la llengua, no pot esperar més, l’hem d’encarar ara i si pot ser tots junts!
El projecte de Puigdemont podria seguir aquest camí, intentar el pacte “Sub-República” que difícilment, abans d’eleccions, pot prosperar, una idea meva, pura i ben intencionada ciència ficció. Jo Salvador Molins del CLR*BIC sóc massa petit i insignificant, dèbil i mandrós, només escric dia si i dia també des dels blocs de Vilaweb i ho escampo per facebook, google i poca cosa més, però sóc conscient d’haver influït quelcom quasi imperceptible, un exemple, n’hi ha més, la frase que dibuixa amb precisió el moment actual és meva i ho podeu comprovar a les hemeroteques: ‘República Catalana Independent’, i és una frase, una clara imatge motivacional definida i concentrada, que no permet de cap manera segones interpretacions, i que no sé si ho fan sincerament però l’han fet servir darrerament dos dels nostres capdavanters més significatius, Puigdemont la va posar al centre de tot l’acte de Perpinyà al costat del “Preparem-nos” i Junqueras la va fer servir tres o quatre vegades en la darrera entrevista que li va fer el director de TV3, Sr. Sanchís.
El projecte de Puigdemont, de per si ja cerca certa dosi d’unitat, … molta dosi d’unitat, però el virus de la divisió no ens l’estalviarà ningú, la sort de la divisió ja està decidida, sols els votants podríem canviar-la votant tots en bloc a un dels tres partits que sembla concorreran a les properes eleccions al Parlament Català.
Gemma R. en el seu comentari a l’Editorial de Vicent Partal parla de Santiago Espot i Sílvia Orriols, jo els coneixo i sé que la millor virtut de que disposen és l’absoluta fermesa de caràcter i una innegociable voluntat d’independitzar Catalunya, de defensar els drets dels catalans i de defensar la nostra Llengua. En el món polític actual quan algú vol defenestrar a les persones més valuoses se les titlla d’extremistes i racistes. El control de la immigració no és racisme, és sentit comú i fins i tot una qüestió de justícia, les lleis poden ser justes o injustes, se n’ha de poder parlar, mirem sinó que està passant amb els temporers de ponent; és un escàndol que els catalans permetem aquestes injustícies tercermundistes a casa nostra i que sotmesos a les lleis espanyoles no hi fem res.
Santiago Espot i Sílvia Orriols són persones de caràcter que estimen Catalunya i la justícia i la equitat que mereixem tots els catalans. Merkel davant d’Alemanya i d’Europa, Churchill davant la segona guerra mundial i Boris Jhonson davant del Brexit, han demostrat abastament ésser polítics de caràcter resolutiu, homes i dones així ens calen també a Catalunya. No valorar-los equival allò de tirar-se un tret als peus. Aquestes persones de primera línia, líders indiscutibles, un cop han fet la seva feina se’n poden tornar a casa com li va tocar fer-ho al mateix Churchill.
Si volem esdevenir independents, a més d’assolir moltes altres coses, salvar i assegurar la llengua, per exemple, Junqueras i Puigdemont haurien de saber posar gent de caràcter com Santiago Espot i Sílvia Orriols en llocs i moments clau del Procés de Recuperació de la set vegades secular Independència de Catalunya.
Un exemple que jo i tots els berguedans d’aleshores vàrem viure per allà l’any 1979: A Berga, la Patum, aleshores presentava símptomes de degradació i els berguedans vam tenir un encert al disparar-se’n les alarmes, vàrem preparar una gran Assemblea amb gent de tota la ciutat i entre tots vam analitzar el que passava i amb unes petites solucions adoptades i fetes a temps vam encarrilar-ne el desenvolupament bo i segur, missatges clars a la gent de Berga i de fora de Berga, “la Patum és més que una festa, estimem-la” i mesures de seguretat en cas d’accidents, etc. … i així amb determinació, respecte i democràcia vàrem encarrilar-ne el futur. Això, ara li cal a la Llengua Catalana, primer valor de Catalunya, raó de la nostra manera de conèixer el món, de ser i de fer. La llengua està en perill en un món on moren llengües cada dia, és ra que l’hem de protegir, aquesta propera legislatura, de cap manera podem esperar més. Nosaltres els catalans no podem protegir els ximpanzés de tot el món, però assegurar la llengua, tot i que no sigui fàcil sí que ho tenim a l’abast. Hi ha moltes causes bones i necessàries a tot el món i molts defensors arreu, però per defensar Catalunya i el Català sols hi som nosaltres els catalans i especialment aquells tres milions que vam votar Independència el 1r d’octubre del 2017.
Jo faig un clam per acabar aquest llarg comentari: Catalans, vivim la Independència que vam decidir el 1r d’octubre i vam Declarar el 27 d’octubre del 2017, vivim-la, defensem-la, implementem-la. Vivim-la ara, no permetem que la mort ens la manllevi ni furti. Encara que imperfecte, vivim-la ara!:
‘República Catalana Independent’ pel bé i el futur de la nostra gent.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC.
Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002
————-
Altres comentaris a l’Editorial de Vilaweb de Vincent Partal:
Si Esquerra i Junts no reaccionen i pacten, la bogeria repressiva se’ls emportarà «És que no s’entén, encara, que en la situació actual el PSOE no té cap al·licient per a resoldre res i que viu còmodament parant una mà per a rebre vots de franc mentre amb l’altra autoritza la repressió i la justifica?»
Alguns comentaris:
Gemma R. – 23.07.2020 | 23:27
És monstruós el que fa el ‘gobierno español’. Però per desgràcia ens fan el que ens deixem fer. El maltractador és així. Fins que no et plantes no para. Per voluntat pròpia no ho farà mai. I almenys jo, ja estic tipa d’ indignar-me pel que ens fan ells i pel que es deixen fer els nostres polítics. Quan Roger Torrent va decidir que no volia investir el President Puigdemont, ja havia d’ haver dimitit i haver deixat pas a algú que volgués fer-ho. Ho vaig dir llavors, i ho dic ara, només guanyarem quan deixem governar gent capaç d’estar a l’ alçada del moment. Si no res. Un Santiago Espot, o una Sílvia Orriols. Gent que tenen molta valentia personal, i que per això els volen (volem) arraconar titllant-los de racistes. No comparteixo tot el que diuen o defensen, però tampoc ho faig amb ningú de la resta, és difícil coincidir en tot. He votat molts anys ER, després Juntxsi i Juntsxcat. Crec en el President Puigdemont, en la seva honestedat i m’agrada molt el que prova de fer. Però comencem a necessitar gent amb molts pebrots o ovaris o ens aixafaran. O ens plantem de debò i per no afluixar, o ens aixafen. Quan més abaixem el cap més ens peguen. I ja ho sabíem, i ja ho vam advertir, però l’ esquerra aquesta que tenim que ningú no sap on té el cap, vinga a agenollar-se, i no es veuen amb cap ganes de rectificar. La gent que no vol votar Juntxcat pel que sigui, hauria de mirar altres opcions o desapareixem. Necessitem que tots els partits que puguin pactar vagin junts a totes. I ER i CUP no están per la labor. Si ja no ho feu per la independència, feu-ho per la democràcia, la justícia i la llibertat. Però deixeu de votar suposats pactistes, perquè no hi ha res a pactar. No cal que passin 3 anys més per verificar-ho. Només sortirem de la crisi econòmica que ve, i de la barbàrie judicial, essent un Estat independent. I ja m’és igual si és en forma de República o en forma de cargol. Però marxem ja d’una vegada i per sempre, o no ho explicarem.
Jordi Zamora – 23.07.2020 | 22:21
Parlar de que farem les coses a mitjà termini i mentrestant anem fent nous partits, Consells per la República, eleccions, llibres, tuits, etc., és fer-nos perdre el temps, i desgastar-nos a tots en la defensa de judicis-farsa, presó, inhabilitacions i multes. Posar els objectius a l’horitzó, és ajornar les decisions, per no haver d’afrontar-les, perquè (com diu molt bé en Cotarelo), a l’horitzó no s’hi pot arribar mai per definició. Prou de parlar d’arquitectura (FINESTRES d’oportunitat) o d’interiorisme (TAULES de diàleg). Tots sabem que la situació amb Espanya no pot acabar més que d’una manera, si realment volem la llibertat: qui té el poder per fer-ho ha de polsar el “botó nuclear” (naturalment, tenint un pla) i hem d’anar al carrer a defensar la independència, posant a Espanya davant del dilema final, o dispara o accepta l’inevitable. I ara és un moment ideal, quan Espanya està molt necessitada i encara no ha rebut els diners del rescat europeu.
—————————-
PS: Ser eficaços, completar la DUI i assegurar la llengua: A una sola llista els 2,5 o 3 milions de vots del 1r d’octubre.
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ser eficaços, completar la DUI i assegurar la llengua: A una sola llista els 2,5 milions de vots del 1r d’octubre.
boibrend http://www.g54aye79la2q0d499mf6489wg52fkp5ks.org/
[url=http://www.g54aye79la2q0d499mf6489wg52fkp5ks.org/]uboibrend[/url]
aboibrend