El desgavell i la tragèdia de la dependència
Tot va començar la matinada del 28 d’octubre quan no vam ser capaços d’implementar la República Catalana Independent i haver pogut foragitar Espanya del nostre país, de la nostra terra.
Ara, el Coronavirus ens ha enganxat amb la pixera al ventre. Els catalans estem a la lluna de València i és com si fòssim estranys a casa nostra.
Estem lligats a aliens ineptes que només s’aprofiten econòmicament de nosaltres i encara paguen els seus impostos i llicències lluny de casa nostra. Ben bé en règim colonial, com aquelles mines de diamants i productes emergents que els explotadors de torn s’enduen a casa seva, al seu país, empobrint als països d’origen. Aquí mateix les mines de potasa de Súria són propietat de l’estat espanyol que les ha llogades a una empresa d’Israel, el fet és que els beneficis se’ls reparteixen Espanya i Israel, i ambdós països no pararan d’extreuren les potases fins que ja no n’hi quedi i el territori -Catalunya- hagi quedat estèril. No és això el que passa a molts països que esdevenen pobres de fet.
Quin sentit té que haguem de comprar els materials d’auto-protecció fora de Catalunya en una situació d’emergència?
Durant una situació de crisi el país s’ha de coordinar entorn d’una junta de seguretat i a poder ser seguint uns protocols ja pensats i preparats. Des d’ara algú de sanitat, bombers, departament d’interior i policies, o tots coordinats, ha de preparar aquests protocols per afrontar amb garanties d’èxit Focs, accidents nuclears, pandèmies, guerra, terrorisme, tsunamis, terratrèmols …
Ens trobem davant d’un cas de força major, les solucions pel qual han de prendre la màxima urgència.
En cas d’emergència, com ara ens trobem a Catalunya, el més enraonat i just és que el Govern de la Generalitat es coordini amb la iniciativa privada i fàbriques de tot tipus, en una mena de nacionalització ràpida i només temporal, per començar a dissenyar, fabricar, homologar per via d’urgència -hi ha vides en joc- i produir ràpidament respiradors, màscares, barrets, ulleres, sabates o tot plegat integrat en un sol vestit de protecció per al personal sanitari, sistemes de desinfecció complementaris, tot per ajudar a evitar la contaminació dels sanitaris, policia, bidells, etc. i eviar la mort dels pacients. També l’investigació de medicacions i vacunes. Sense excuses de permisos i inspeccions que no arriben.
Si algú s’excusa en que és més ràpid comprar que fabricar, ara amb el cas del Coronavirus, per què no s’ha fet abans, per què aquest desgavell i aquestes excuses continuades dels Consellers pertinents del Govern de la generalitat actual? “avui a la tarda, demà al matí, no encara, només 10.000, …?” És vergonyós i es compta amb metges i infermeres contagiats, malalts morts, … !
Hem de ser molt durs contra qualsevol “autoridad competente” que vulgui passar-nos per sobre en la pròpia defensa d’allò que és nostre. No ho podem permetre de cap de les maneres.
Per això, primer de tot per això, els catalans vam emetre el 1r d’octubre del 2017, el Mandat d’Edificar, sense aturar-nos ni un moment, la República Catalana Independent.
Si els nostres polítics no tenen com a primera obligació el compliment d’aquest mandat n’haurem de votar uns altres que tinguin la fermesa de caràcter per encarar-se amb l’invasor que ens ocupa amb les seves policies, els seus jutges i el seu exèrcit disfressats de piolins i caça fantasmes, pixant desinfectant com quan els animals marquen terreny.
No ens rendim, no oblidem el nostre compromís: “Catalunya, estat independent en forma de república”. Aquesta va ser la nostra decisió del 1r d’octubre del 2017. Complim-la.
Ni pobresa, ni mort … sols Catalunya Independent, plena, lliure i ufana!
Persistim!
No hi ha cap altre camí de plenitud per al nostre Poble.
Plorem els nostres morts i el seu infinit patiment.
Plorem la nostra misèria i falta de determinació, pors i comoditats:
Però sobretot, persistim i edifiquem dia a dia la nostra incipient República Independent.
Adherim-nos als Consells Locals i al Consell General de la República a Waterloo.
No esperem ordres, no demanem permís.
Salvador Molins, Joan Sabata, Josep Vilalta, …
Consell Local de la República Catalana Independent. del Bic, Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!