Apolítica
|
dijous, 11 de març de 2010 | 23:10h
trobàvem amb el cas d’una entitat financera que decideix -legítimament-
no fusionar-se amb altres tres entitats. Sembla que a la Generalitat
algú va tenir una reacció ben visceral i amenaçant. Segons el diari
digital “El Confidencial”, “La Generalitat llama a capítulo a Caixa Girona: es una
situación suicida para la entidad“, on podem llegir unes
mafioses declaracions d’una font del departament d’economia:
–
Se ha ido a una situación suicida, porque ahora les esperan cosas muy
duras.
Amb amenaça directa inclosa, i estil de pinxo de
barri:
– Si van de sobrados, ahora se les va a decir lo
que tendrán que hacer y no tendrán opción.
Es veu que no
vivim en una economia de mercat. Aquí els polítics poden decidir que
han de fer les entitats financeres, i aquestes no es deuen als seus
estatuts, sinó a la voluntat del polític de torn. Així l’endemà,
confirmant les amenaces, ens trobem amb un avís del Banc d’Espanya
amenaçant les caixes d’Estalvis que no compleixin els desitjos de certs
polítics: “Últim avís del Banc d’Espanya“. És
sorprenent veure les mesures que està estudiant el Banc d’Espanya.
Bàsicament la idea consisteix en fer augmentar les provisions a les
Caixes, per fer-les entrar en pèrdues, i així poder intervenir-les. Una
millor prova de la intencionalitat política de l’assumpte no la podríem
tenir: “No es tracta de promoure les fusions de les caixes per
evitar la seva fallida, sinó d’afavorir la seva fallida per forçar la
fusió“.
Entre les mesures que estudia el Banc
d’Espanya hi ha l’obligació de
provisionar fins al 30% dels actius immobiliaris que estiguin en els
balanços de les entitats financeres per un període de més d’un any.
L’organisme regulador ja va elevar el novembre passat del 10% al 20%
les provisions que bancs i caixes havien de fer sobre aquests actius
amb l’objectiu d’eliminar riscos per la seva pèrdua de valor. Ara
podria collar una mica més les entitats i elevar aquesta provisió fins
al 30%. Es tractaria, segons fonts financeres, d’una nova mesura de
força per fer entendre d’una vegada per totes a les caixes que
necessiten integrar-se per eliminar riscos, racionalitzar el sector i,
en definitiva, fer-lo viable a llarg termini.
“Si augmentem les provisions dels actius immobiliaris fins al 30%,
moltes caixes veuran que els seus balanços comencen a tenyir-se de
vermell i no tindran més remei que posar en marxa integracions”,
asseguren des del Banc d’Espanya. Bancs i caixes de tot l’Estat s’estan
quedant bona part dels actius immobiliaris que garanteixen els 325.000
milions de crèdits que tenen concedits a les promotores.
És ben clar que l’objectiu d’aquestes mesures no seria regular
el sistema financer, o guardar un coixí per quan vingui època de crisi
-si ja hi som-. En tot cas l’objectiu seria perjudicar obertament
aquestes entitats per posteriorment poder-les intervenir. Tot això està
ben lluny de les atribucions que hauria de tenir un banc central. Per
molta autonomia que pugui tenir, no estaríem davant un delicte
de prevaricació?
Nota: Que no us enredin! La situació de
caixes i bancs a l’Estat espanyol és ben magre, però això no té res a
veure amb el fet que es fusionin o no. Si tenim dues entitats financeres
amb una alta taxa de morositat, de la seva fusió en sorgeix una nova
entitat amb una alta taxa de morositat. Si es vol forçar les fusions, és
per altres motius.