Josep Espelt, membre destacat i promotor del BIC i català compromès amb Catalunya Acció en la tasca de construir un nou estat català pels voltants del 2014 ens ha recomanat, m’ha recomanat, la publicació en aquest bloc del següent article.

Josep Espelt és un patidor pel nostre país, com tants catalans i tantes catalanes, veient com van les coses ell es desesperaria, just li va! sinó tingués una esperança nova: La possibilitat de treballar al costat de Catalunya Acció i amb Catalunya Acció per un futur lliure per a Catalunya.

Homes com Josep Espelt se senten reforçats per Catalunya Acció  i, encara més, ells són la veritable ànima de Catalunya Acció, ells amb el seu esforç, la seva tasca, la seva lluita diària i la seva fe de "no vençuts" reforcen cada minut que passa el Projecte que ha de portar el nostre País cap a la Independència.

Us he parlat d’un article, ací el teniu:

———————-

TANTXTANT

Catalunya i el somni de la dimensió

Alfons Almendros

Enguany , amb l’experiència acumulada per més de quinze anys d’indepèndencia i els efectes originats per l’entrada a la UE els exemples d’Eslovènia, Estònia, Lituània i Letònia tornen a estar sota la lupa dels analistes econòmics com a paradigmes de la viabilitat econòmica dels Estats petits. La qüestió de la dimensió física i demogràfica no es revela com a gaire important en una comparació amb Catalunya. Dels deu països més rics del món, només dos tenen més de 6 milions d’habitants: Estats Units amb gairebé 300 milions, i Suïssa amb amb 7 milions. Dos més superen el milió: Noruega té 4 milions i Singapur 3 milions. La mitja dotzena restant no superen el milió d’habitants. Com podem veure, els nostres 7,4 milions no fan un mal paper!

La grandària d’un país és un resultant del compromís entre els beneficis d’escala i el cost de l’heterogeneïtat, i l’obertura econòmica exterior pot modificar completament aquest equilibri.

Els països més grans són els que tenen una població més diversa, amb preferències i demandes que els governs difícilment poden atendre. L’Índia i el Brasil són només dos exemples d’aquest problema. Nosaltres, amb la nostra creixent immigració, comencem a tastar el problema. No obstant, el punt més important per a la viabilitat econòmica d’un país de petita dimensió és l’obertura exterior. Petits Estats que no podrien sobreviure en un món de barreres comercials troben la seva via a través de la llibertat comercial i la integració econòmica transfronterera. En altres paraules, el NAFTA (Tractat de Lliure Comerç de Nord-amèrica) pot facilitar la independència del Quebec: la fa més barata. La UE i l’Euram (àrea de l’arc mediterrani) poden facilitar la via catalana. El nostre horitzó a la independència econòmica -que no política- està totalment obert.

Alfons Almendros (Diari Avui)

——————

Catalunya Acció està determinada a saltar els límits estatutaris, "els límits que segons Mas i Carod imposa Zapatero".

Catalunya Acció està determinada a obrir totalment l’horitzó de la Independència política per a tota Catalunya, perquè fixeu-vos bé que tots els petits països que esmenta l’articulista gaudeixen de la plena sobirania, la mateixa que Holanda, Irlanda o Portugal. Sense plena sobirania política no hi ha plena sobirania econòmica!

Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!