BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002
VISQUEM LA INDEPENDÈNCIA: Per assolir-la sols ens calen tres coses: L'Anhel, una estelada i el "PROU" definitiu. CLR*CDR/BIC: Reafirmar el 1r d'octubre, completar la DUI, assegurar el català.
552. Al Triangle de les Bermudes tothom va amb bermudes!?
Segons "Internet", Bermudes:
"An island group in the the North Atlantic Ocean, 580 nautical miles (1074 kilometers) east-southeast of Cape Hatteras, North Carolina, held as an Overseas Territory by BritaiAn island group in the the North Atlantic Ocean, 580 nautical miles (1074 kilometers) east-southeast of Cape Hatteras, North Carolina, held as an Overseas Territory by Britain.n.
Però jo no us vull pas parlar de les illes "Bermudes" , sinó de tres individus que sembla que es facin costat.
Primer surt el primer "bermudes" en Blair i es despenja amb una notícia que sona a bombos i platerets: "Que ja està! que el tema d’Irlanda del Nord va molt bé, que ell anul·la l’autogovern quan li dona la gana" bé el darrer paràgraf li he posat jo.
Jo passava prop de la televisió mentre la meva esposa feia zàping i vaig quedar astorat; però com em podia haver pensat es tractava d’un globus sonda; el procés va bé o malament segons per quin cantó es llevi en Blair o segons li convingui pels seus interessos.
L’endemà, el senyor Blair es passejava amb en Zapatero pels jardins de la Moncloa. Quin ferum de foscos interessos feia per mi aquella imatge, veure dos "bermudes" junts -Blair i Zapatero-.
Sort que els bascos no són tan rucs com els catalans i no regalen xecs en blanc.
L’altre "bermudes", del Triàngle de les Bermudes, és el primer ministre del Canadà en Stephen Harper que a la manera espanyola vol editar una mena de "Canadà de Canadas" o la inmenjable "nació de nacions" que vindria a ser el mateix.
No entenen, aquests tres primers ministres als qui jo anomeno "Triangle de les Bermudes", que ells sols són administradors de certa sobirania, però que els amos de la pròpia sobirania no són ells ni els seus estimats països sinó els pobles basc, quebequès i escocès respectivament.
El que encara no saben aquests "enfonsa pobles" és el que s’està coent avui a Catalunya en mans de la gent de Catalunya Acció; o sí que ho saben?! I per això diuen i fan el que fan.
Visquin Catalunya lliure i plena, i Escòcia, i El Quèbec i Euskal Herria!
Salvador Molins i Escudé
(Conseller de Catalunya Acció)
www.catalunyaaccio.org
—————– a l’apartat "llegeix la resta de l’article" us penjo la notícia, el recull de la qual ens l’envia per correu electrònic en Jordi Salat.
el Quebec és una "nació sense condicions"
Catalunya, també
Canadà revifa el debat sobre d?estatus de la província francòfona
Nació contra independència? -Mai! La plenitud d?una nació i la seva majoria d?edat és la Independència!
declaraciONS:
· El primer ministre canadenc reconeix l’especificitat nacional del Quebec, però assegura que mai serà un Estat.
· Els secessionistes quebequesos rebutgen renunciar a la plena sobirania.
La polèmica sobre l’estatus del Quebec ha revifat després que el primer ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, sorprengués dimecres el Parlament en reconèixer obertament la condició de nació per a aquesta província francòfona. Harper va fer aquesta declaració sense precedents en un cap de govern canadenc per neutralitzar una moció de l’independentista Bloc Quebequès, que proclamava que "els quebequesos i les quebequeses formen una nació" sense esmentar la pertinença al Canadà.
El premier canadenc es va avançar als independentistes: "La veritable qüestió és simple: les quebequeses i els quebequesos formen una nació al si d’un Canadà unit? La resposta és sí. Les quebequeses i els quebequesos formen una nació independent del Canadà? La resposta és no i sempre serà no". D’aquesta manera, Harper mirava de deslligar el concepte de nació del d?independència, al contrari del que fan, segons ell, els partidaris de la secessió del Quebec: "La veritable intenció del cap del Bloc Quebequès, Gilles Duceppe i del camp sobiranista és molt clara […] Per ells nació vol dir separació", va explicar el primer ministre, que traduït al llenguatge de Catalunya Acció vol dir trencar relacions de submissió i vassallatge.
Les paraules de Harper van ser rebudes tant al Canadà com al mateix Quebec amb divisió d’opinions sobre l’oportunitat i els efectes que tindran en una província que ja ha celebrat dos referèndums d?autodeterminació -el 1980 i el 1995- en que la separació del Canadà va ser rebutjada, tot i que en la consulta de fa onze anys per un estretíssim marge de vots. La premsa canadenca es debat entre els qui consideren que la iniciativa de Harper ha estat una jugada brillant per neutralitzar les ànsies independentistes de la província francòfona i els qui creuen que és un pas que posa en "perill" la unitat del Canadà. En tot cas, tothom coincideix a qualificar d’"histèrica" la intervenció del premier, que obre la porta a canvis legislatius per reconèixer l’estatus diferenciat del Quebec.
El primer ministre del Quebec, el liberal Jean Charest, va cridar tots els membres del Parlament canadenc a donar suport a la moció de Harper. Però el líder independentista, Gilles Duceppe, va replicar que el Quebec és una "nació sense condicions" i que no és el primer ministre canadenc sinó els quebequesos els qui han de decidir el futur del seu país.
http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?06/nov/24+292625
declaraciONS:
· El primer ministre canadenc reconeix l’especificitat nacional del Quebec, però assegura que mai serà un Estat.
· Els secessionistes quebequesos rebutgen renunciar a la plena sobirania.
La polèmica sobre l’estatus del Quebec ha revifat després que el primer ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, sorprengués dimecres el Parlament en reconèixer obertament la condició de nació per a aquesta província francòfona. Harper va fer aquesta declaració sense precedents en un cap de govern canadenc per neutralitzar una moció de l’independentista Bloc Quebequès, que proclamava que "els quebequesos i les quebequeses formen una nació" sense esmentar la pertinença al Canadà.
El premier canadenc es va avançar als independentistes: "La veritable qüestió és simple: les quebequeses i els quebequesos formen una nació al si d’un Canadà unit? La resposta és sí. Les quebequeses i els quebequesos formen una nació independent del Canadà? La resposta és no i sempre serà no". D’aquesta manera, Harper mirava de deslligar el concepte de nació del d?independència, al contrari del que fan, segons ell, els partidaris de la secessió del Quebec: "La veritable intenció del cap del Bloc Quebequès, Gilles Duceppe i del camp sobiranista és molt clara […] Per ells nació vol dir separació", va explicar el primer ministre, que traduït al llenguatge de Catalunya Acció vol dir trencar relacions de submissió i vassallatge.
Les paraules de Harper van ser rebudes tant al Canadà com al mateix Quebec amb divisió d’opinions sobre l’oportunitat i els efectes que tindran en una província que ja ha celebrat dos referèndums d?autodeterminació -el 1980 i el 1995- en que la separació del Canadà va ser rebutjada, tot i que en la consulta de fa onze anys per un estretíssim marge de vots. La premsa canadenca es debat entre els qui consideren que la iniciativa de Harper ha estat una jugada brillant per neutralitzar les ànsies independentistes de la província francòfona i els qui creuen que és un pas que posa en "perill" la unitat del Canadà. En tot cas, tothom coincideix a qualificar d’"histèrica" la intervenció del premier, que obre la porta a canvis legislatius per reconèixer l’estatus diferenciat del Quebec.
El primer ministre del Quebec, el liberal Jean Charest, va cridar tots els membres del Parlament canadenc a donar suport a la moció de Harper. Però el líder independentista, Gilles Duceppe, va replicar que el Quebec és una "nació sense condicions" i que no és el primer ministre canadenc sinó els quebequesos els qui han de decidir el futur del seu país.
http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?06/nov/24+292625
· Els secessionistes quebequesos rebutgen renunciar a la plena sobirania.
La polèmica sobre l’estatus del Quebec ha revifat després que el primer ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, sorprengués dimecres el Parlament en reconèixer obertament la condició de nació per a aquesta província francòfona. Harper va fer aquesta declaració sense precedents en un cap de govern canadenc per neutralitzar una moció de l’independentista Bloc Quebequès, que proclamava que "els quebequesos i les quebequeses formen una nació" sense esmentar la pertinença al Canadà.
El premier canadenc es va avançar als independentistes: "La veritable qüestió és simple: les quebequeses i els quebequesos formen una nació al si d’un Canadà unit? La resposta és sí. Les quebequeses i els quebequesos formen una nació independent del Canadà? La resposta és no i sempre serà no". D’aquesta manera, Harper mirava de deslligar el concepte de nació del d?independència, al contrari del que fan, segons ell, els partidaris de la secessió del Quebec: "La veritable intenció del cap del Bloc Quebequès, Gilles Duceppe i del camp sobiranista és molt clara […] Per ells nació vol dir separació", va explicar el primer ministre, que traduït al llenguatge de Catalunya Acció vol dir trencar relacions de submissió i vassallatge.
Les paraules de Harper van ser rebudes tant al Canadà com al mateix Quebec amb divisió d’opinions sobre l’oportunitat i els efectes que tindran en una província que ja ha celebrat dos referèndums d?autodeterminació -el 1980 i el 1995- en que la separació del Canadà va ser rebutjada, tot i que en la consulta de fa onze anys per un estretíssim marge de vots. La premsa canadenca es debat entre els qui consideren que la iniciativa de Harper ha estat una jugada brillant per neutralitzar les ànsies independentistes de la província francòfona i els qui creuen que és un pas que posa en "perill" la unitat del Canadà. En tot cas, tothom coincideix a qualificar d’"histèrica" la intervenció del premier, que obre la porta a canvis legislatius per reconèixer l’estatus diferenciat del Quebec.
El primer ministre del Quebec, el liberal Jean Charest, va cridar tots els membres del Parlament canadenc a donar suport a la moció de Harper. Però el líder independentista, Gilles Duceppe, va replicar que el Quebec és una "nació sense condicions" i que no és el primer ministre canadenc sinó els quebequesos els qui han de decidir el futur del seu país.
http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?06/nov/24+292625
http://www.avui.cat/cgi-bin/menu?06/nov/24+292625
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això éstà molt ben trobat. Felicitats
els amos de la pròpia sobirania no són ells ni els seus estimats països sinó els pobles basc, quebequès i escocès respectivament.
Cal el reconeixement dels pobles vernacles i la sobirania que surti de la "seva" voluntat, per a viure com senten i pensen.