BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

Jo veig unes altres possibilitats complementaries:

1a l’OTAN i Europa els exigeixen més contribució econòmica i militar.

2a Volen afavorir les pretensions de Boyer de crear l’exèrcit europeu, i a la vegada de fer-ho volen quedar ben posicionats dins el poder europeu. Tot i essent Espanya el país més endeutat o quasi bé; tot hi essent incomplidora en molts aspectes i castigada sovint amb milionaries multes europees per aquests sovintejats incompliments; els països més grans de la UE quan els va bé i els convé consideren Espanya un dels seus, un pilar del poder europeu.

3r Tot el que fa Espanya ho fa per interès propi, naturalment, com ja ho va fer en la qüestió de l’explotació de les colònies americanes deixant sempre Catalunya al marge. En aquest cas de l’exèrcit, pel que he esmentat dins la posició de poder, però també sempre amb la mirada posada sobre Catalunya, no és cap secret mundial saber que els catalans volem marxar d’aquest estat substractiu en tots els sentits imaginables, colonialista i supremacista.

4a Espanya vol evitar a totes que Catalunya es pugui independitzar i aquest tambê és un dels motius pel que s’estant reforçant militarment.

5a Però tot aquest afer té una vessant negativa per a la mateixa Espanya, és sabut que els espanyols són generalment uns incompetents, volen ser llestos i espabilats però en el fons no ho són. Fan avions que no volen, submarins que no es submergeixen i quan ho fan aleshores no refloten, preparen paracaigudistes que se la foten contra els fanals, mira que estadísticament la cosa és complicada, és com si es tiressin a la piscina des del trampolí i a mig camí enganxessin un sol virus de la Covid, un de sol. Quan van anar a robar als pobles originaris de tot Amèrica fins Nou Mèxic, tot el que van robar ho van perdre, malgastar i finalment es van arruïnar, han de ser i han estat sempre rucs i corruptes per força. Ara mateix estant fent tot el possible per escanyar i matar la gallina dels ous d’or, que som lamentablement nosaltres, els Països Catalans.

6a Quan hagin reforçat el seu exèrcit i s’hagin acabat d’arruïnar, les noves màquines militars ja se’ls hauran caducat i seran obsoletes. No tindran ni diners ni dobbés per comprar les noves versions de programari o no trobaran peces de recanvi.

7a En aquell “preparem-nos” que contemplem els independentistes persistents, cal que hi afegim el fer-nos experts per robar-los o inutilitzar-los aquestes màquines de la “guerra de les galàxies”, com aquella escena de Harrison Ford en la que aquells peluts lliguen les cames d’aquells monstres de ferro i els fan caure, o amb fones gegants els avonyeguen, i també recordo com Sean Connery a Indiana Jones, que espantant uns ocells amb un paraigües es carregava l’avió de l’enemic.

8a Aquí hi ha el quid de la qüestió, girar contra ells les seves armes de tot tipus com si es tractés d’un bumerang.

9a No ens oblidem de complir el Mandat del 1r d’octubre: Edificar la incipient República Catalana Independent.

10a Censem-nos-hi, censant-nos al CxR, fem-la i fem-lo fort i sobrepassem-lo, no fos cas que algú en volés controlar l’interruptor. I enxarxem-nos en el territori per tal que sigui veritat que un moment precís el controlem.

(Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana, del CDR BIC)

Els partits polítics catalans a dia d’avui són com qualsevol altre partit de l’estat.

Objectiu principal: col·locar la gent a les menjadores i viure del sistema.

Fer tots els gestos, totes les declaracions i tot el teatre que calgui per justificar-se davant el seu electorat, però sense arribar a mossegar la mà de l’amo que els paga per no tornar a prendre mal. La repressió ha fet molt bé la seva feina.

Cobrant bons sous, quina necessitat tenen d’arriscar-se amb independències?
Jo no en tindria cap.
Atacs a a la llengua? Emprenyar-se molt fort, que es noti, i poca més.

Mentre la gent en tingui prou amb xous i declaracions, els perdoni les promeses incomplertes (enganys) i els segueixi votant, ells a viure que són quatre dies.

Voteu-nos, que si guanyés el PSC o VOX seria (molt) pitjor.

POLÍTICA DE LOBBYS
Vagi per endavant que ve de lluny això del pressuport descomunal per un exèrcit que no ha guanyat mai cap guerra, només contra els propis ciutadans. És doncs també un despropòsit descomunal que es dediquin tants milions per equipar un exèrcit que no té cap “necessitat” de declarar una guerra a ningú, ni té cap oportunitat de fer-ho des del moment que es va integrar en l’Aliança de la OTAN.
El PSOE va inventar el “NO A LA OTAN” i ens va enganyar miserablement perquè el fet de sortir de la OTAN que defensaven en la campanya, ho van transformar, cinc anys després quan ja van governar, en una ferma argumentació per mantenir-s’hi.
És ben curiós, per no dir una altra cosa, que el pressupost de l’exèrcit equipat militarment el justifiquen ara per lluitar contra la pandèmia i fan sortir militars a la foto al costat dels científics, i es dediquen a descontaminar aeroports en comptes de fer-ho els professionals de les empreses especialitzades que en saben. Per cert, no van fer servir l’exèrcit per fer front als estralls del tifó Glòria, on sí hauria pogut ser útil.
Només per la dèria militar, ja detesto aquesta nacionalitat que m’han imposat.
Pel que fa al punt de vista de l’historiador Carles Sirera, el veig encertat perquè coincideix en les etapes que segueig l’evolució del regne d’Espanya.
Mort el dictador i superada la dictadura amb un partit únic, el regne d’Espanya va dissenyar una Llei de Partits Polítics de 1978 que permetia legalitzar, per exemple, els partits comunistes i republicans, però sense cap intenció de fer possible ni el comunisme ni la república perquè la Constitució d’aquell mateix any ja es va cuidar de mantenir el control.
Sense que la majoria de la població s’adonés del truc, en la pràctica es van deixar les relles del poder en mans d’uns Lobbys molt potents, com per exemple el PSOE Lobby per “apuntalar la monarquia”, o el CiU Lobby del “peix al cove”.
En el regne d’Espanya, des de fa quaranta anys, tot el que es vol decidir fora dels Lobbys és insubstancial, i sense cap poder.
Trobo molt encertat doncs que ara es vegi VOX com un Lobby dels alts funcionaris de l’Estat, perquè és propi de l’evolució natural.
Les escorrialles del franquisme han passat de la política de partit únic, a la política de Lobbys, sense passar per la política de partits.

Com tantes vegades en Miquel Gilibert fa gala d’un realisme esfereïdor. Magnífic retrat de catalans i castellans, contrapunt a l’optimisme habitual del nostre director.

Absolutament d’acord amb la editorial, Partal, però no vas gaire be de ‘números’: els PGE del govern espanyol pugen 458.970M€. La partida dedicada a l’exèrcit puja 22.796 M€, això representa un 5% del Pressupost, 5€ de cada 100€, 1€ de cada 20€.

Què veiem? Que el pressupost del ‘gobierno más progre de la historia’ està fet des dels nou caps espanyols que envesteixen i no pel que pensa, com diu Machado. Si la més que probable teoria de l’historiador Sirera és certa, els vasos comunicants de VOX amb l’estat profund poden servir per subvencionar generosament els fons electorals amb el que xorra dels pressupostos.

Editorial: