Indústries i caminars.

Al desembre escrivia:

Ja fa dies que dono
voltes a un article que ens presentà Víctor Alexandre el 19 de novembre.
Qui
vigila el torturador?

No és que no l?entengui; l?article és clar, com ho són sempre els seus escrits.
Vull dir que m?he entretingut a comentar-ho perquè el què voldria és desfilar
un xic una de les idees centrals que ens proposa.

Recupero ara un fragment de l’article d’Alexandre, per començar.

Qui vigila el torturador?
(fragment)
"No és cert que a Espanya es torturi", em deia un
amic madrileny votant socialista, "estem en un Estat democràtic i els
detinguts tenen drets constitucionals inviolables i gaudeixen de les garanties
de les instàncies internacionals". "I què passa amb els presos polítics que han
denunciat haver estat víctimes de tortures?", li vaig preguntar jo. "Menteixen
d’ofici", va respondre. (…)"

L?interlocutor d?Alexandre diu que qui menteix és qui diu que
ha estat torturat. I pressuposa que aquest menteix sistemàticament. Aleshores veig que li
hauríem d?acceptar a aquesta persona que tota altra persona, si diu que ha
estat torturada, és perquè menteix. Ho entenc així perquè, malgrat després
apel·la a la manca d?imatges per no creure?s aquestes i sí d?altres tortures,
diria que es tracta només d?una fugida d?estudi.

Aleshores em plantejo què en pensaria l’amic madrileny votant socialista sobre aquesta seva
afirmació si un dia fora ell el torturat. I podria semblar que és fàcil
d?esbrinar què succeeix aquí. Però mirat amb atenció, no resulta gens fàcil.

D?entrada, i al costat de tota una altra pila de problemes i
problemes a atendre; el què penso és que fora molt possible, que fora perillosament fàcil que sí, que aquest continués
pensant igual.

De manera que es consideraria ell mateix com un mentider. Vull
dir que crec que és fàcil que, per moltes tortures que en rebés, es considerés
ell mateix com un mentider.

Em sembla que d?entrada hauríem d?atendre un primer
problema: per molt que ell s?ho pensi; per molt que s?ho pensi una majoria de
persones; no estaria mentint.

Aquí veig un problema gros; que em sembla caldria
encarar i atendre per les vessants política i social amb una determinada
urgència. D?entrada per a deixar-nos d?ingenuïtats, i així evitar patiments
(dels de debò; dels de qui és torturat. No dels que en diem que evita el negar fets).

De seguida crec que hauríem de mirar-nos la qüestió psicològica,
per atendre al que entra en joc al llarg de la situació. Al meu entendre
problemes agreujats especialment en les consciències robades que hi veig aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!