Peli, parlem de pelis. Una peli, a diferència d’una pel·lícula, fa imposició irrespectuosa i tronada (de tòpics, d’arrossegades), una pel·lícula no fa aquestes coses perquè respecta l’interlocutor. Una pel·lícula està feta per cineastes i una peli per peliculeros. Els cineastes respecten i els peliculeros distreuen, entretenen o enganyen.
Així crec que es situa millor la meva valoració del perill de les pelis que ens muntem en la política i en la informació i comunicació política. També en altres àmbits, però ara parlem de política.
Penso que aquest model està fent les darreres cuejades, però la bèstia és grossa i ha tingut molts poders adherits, així que no anirà malament assegurar que ho tenim clar no fos cas que tingui revifades sorpresa (hi ha qui té molt d’interès en mantenir-la.)
Com podem veure que segueix vigent el guió (friso perquè passin 100
anys, o menys, que sembla estem espavilant en la gestió de la història, i
algú miri d’esbrinar de quines oficines de màrqueting en sortí la
versió original! I desitjo que els canvis socials facin que la gent
d’aquells moments s’exclamin: ostres, mira que bèsties que érem!)
Com
podem veure que segueix vigent el guió de que ERC havia d’haver anat a
la oposició a la tardor de 2006 perquè sinó la gent el castigaríem i
perdrien vots, perquè clar…., tal i qual, ….., que perdria vots i
credibilitat…… i tota la cantarella dels vaticinadors de “l’hòstia”,
se’m fa interessant ara recollir el que intentava escriure fa un any.
Aleshores
encara dominaven l’ambient moltes foscors i embolics, es feia quasi
impossible d’escoltar-se o de parlar si per alguna cosa hi estava
involucrat aquest partit. Ho situo en el mateix problema que va fer que
l’any 2003 saltessin les alarmes d’alguns llocs perquè el dimoni, uiiii,
passava a formar part del govern a la Generalitat de Catalunya.
A
banda que ho trobo d’interès per mirar de despullar la evolució del tema de la
intoxicació informativa i d’opinió, penso que pot ser bon contrast per a
prendre’ns seriosament la responsabilitat dels moments clars que estem
vivint. I també ens pot dur fàcilment a veure-li el valor, que hi ha qui
el vol fins i tot negar.
La peli de “seran castigats per no haver anat a la oposició!”
notes de
23 de maig de 2009:
Aquí em va costar una mica de veure-ho clar. I
haig de dir que encara no sé si va estar així per com es presentà o per
excessos en els meus prejudicis, o allò que sovint ens atura en forma
de “no pot ser!” (Perquè mireu que la cosa era ben clara ja aleshores)
Diria
que s’assemblen una mica això de l’oposició eterna i el que en dic la
independència eterna (que postulen CiU -o pot ser només CDC per
obediència al seu soci-. i també els qui necessiten la dependència per a
donar sentit a la seva vida d’independentista).
El que caldria
exigir és una mica de detall sobre a què es refereix l’oposició, situar
bé el suposat argument contra ERC per no anar “a la oposició!”. I ens
trobem amb que ho hauria d’haver estat d’un govern de CiU en minoria
simulada o no. Ha! I a sobre s’acaba venent el conte de que la
sociovergència és un conte d’ERC per a no acceptar que “per patriotisme i
dignitat” havien d’anar a la oposició.
Hi ha dues raons bàsiques
que fan ben visible aquesta farsa de retret sense ni haver d’entrar a
anàlisi o detalls discutibles. Tot i que en la discussió crec que surt
guanyant ERC, no hi entraré simplement per esgotament, és cansat que hi
hagi discussions que durin, i durin, i durin, i durin, etc.
Aquesta
està molt lligada a l’acusació que se’n fa de traïció. Aquesta suposada
traïció es fonamenta en l’acusació de “lliurar la Generalitat a …” en
diferents varietats més o menys barroeres de carregar contra Montilla
de manera indirecta.
És evident que s’havia de triar entre formar un
govern com l’actual o permetre una o altra forma de sociovergència.
………………………………………
Així que no era tant embolicat, i ho deixo així. En el contrast crec que
podem dir que l’ambient ha millorat molt, que la informació política ha
millorat molt, que ens comuniquem millor, i que aquestes coses fan que
sigui més difícil muntar-nos pelis on calen altres coses. Ho celebro!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!