Josep Maria Terricabras:
Present i futur de la
independència
“(…) Perquè és cert que només la unitat pot fer tirar
endavant amb garanties un procés d’independència. Per això em sembla que
seria important considerar la possibilitat, per a les properes
eleccions nacionals (segurament el novembre vinent), una candidatura
unitària de totes les forces independentistes, tan grans com petites. Ja
ho sé que pot semblar impossible. Només ho serà, però, si es té poca
visió nacional i, en definitiva, poca visió d’Estat. S’hauria de
configurar –no sé si es pot fer ni com– una coalició electoral dels
grups que siguin, de manera que el votant, en votar la coalició també
pogués votar per aquella opció de la coalició que li resulta més afí. En
tot cas, sabria que vota bàsicament per la independència, perquè tots
els grups de la coalició s’hi haurien compromès abans de les eleccions,
sense esperar a fer negociacions postelectorals. Em sembla que una
proposta d’aquestes característiques generaria una il·lusió col·lectiva
enorme, perquè no seria simplement una alternativa partidista sinó que
seria una alternativa nacional per a la independència, seria un autèntic
referèndum. El que proposo és una mena de nova “Solidaritat Catalana”, i
ja sabem que va ser un èxit.
Si no anem per aquí en el futur immediat, anirem gastant i desgastant no
solament les il·lusions ciutadanes sinó també les possibilitats
polítiques, reals, d’arribar a la independència. Com molts recorden
aquests dies, la reivindicació de les consultes no ha d’acabar com
sembla que ha acabat la de les Seleccions Nacionals Catalanes, que s’han
reduït a una petita celebració anual, gairebé insignificant.
(…)”
Comento:
“La coalició per les properes eleccions és una possibilitat, i també una necessitat plantejada fa prou temps. Prou temps com per a poder parlar ara en termes d’exigència electoral. Les consultes que anem fent haurien de servir-nos de raó, a sumar a totes les que tenim donada i vista la situació. Crec que aquí el paper de més força i responsabilitat el tenim els electors, que és als electors a qui s’ha de dirigir la pilota. Perquè és evident que si deixem clar que no votarem res més que una coalició presentada prèvia a la elecció, els partits que es presentin es veuran forçats. Tot i que estic d’acord en que els responsables de voler allargar l’agonia de la dependència és d’alguns grups polítics.
Des dels partits no veig com s’ha de plantejar la coalició, però algun o altre haurà de començar. CiU intoxica el tema del dret d’autodeterminació i de la sobirania, i no deixa clar que la seva prioritat sigui Catalunya per acció, expectativa i discurs. Més que obrir la porta la tenca (que ja coneixem la inèrcia i interessos). ERC planteja exigència de compromís per referèndum d’autodeterminació i surten de seguida les veus dels que canten a tort i a dret que, oh, no tenen credibilitat, oh…, perquè no han proclamat la independència des del Parlament …(ni idea de com s’aguanta aquesta exigència i retret, però encara ronda). Reagrupament segueix mantenint que pot aplegar el que no aplega, i planteja declaració unilateral d’independència com a condició de? Coalició? Em sembla que no. Les CUP em sembla que no confien en presentar-se al Parlament.
Què hi ha? Sí, diria que la jugada de força la hem de fer els electors, els que parlem, els que menystenen ERC per estar al poder, i els callats. També els que no volen la independència, que són utilitzats per alguns polítics per a fabricar-se una majoria “de consens”, de consens en una cosa molt bèstia: negar drets i atacar persones per mirar de mantenir l’encaix a Espanya sigui com sigui.
I diria més, encaixistes i aturadors son còmplices en fer honors a franquistes per mirar de dissimular el què tenim al davant, no sigui que algú s’enfadi, suposo. Així més curt, el present el veig clar i fort, però el futur, com bé assenyala Terricabras, si no en trèiem conseqüències de les consultes (conseqüències polítiques, electorals, informatives, de moviment, d’exigència) el sospito ben fosc i apagat.”
………………………..
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=21179&PageCounter=0#coment
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!