Notícia:
Desclot
Vicent Sanchis
“Ahir el secretari general d’Esquerra Republicana va
tenir el dia lúcid. Joan Ridao va exigir al PSC, amb solemnitat de
faristol, que triï entre el blanc i el negre. És a dir, que se separi
d’una vegada del PSOE o que calli per sempre. Encara més, és a dir, que
deixi de fer el paperot. Justament en el mateix moment en què el
president Montilla afirmava que hi ha punts de contacte entre política i
teatre. Tants que ja no se sap què. Per això mateix, Ridao, amb més raó
que un sant, va demanar als seus aliats de govern serietat. Sí senyor!
Demanem serietat al PSC i que deixi de barallar-se amb el PSOE
perquè ja no s’ho creu ningú. O dins o fora. O tots moros o tots
cristians. Més o menys és el que es pot demanar a Convergència o Unió
respecte d’Espanya. Blanc o negre. Dins o fora. Menys teatre i més vida.
Però ves per on, senyor Ridao, justament això es podria demanar també
pel que fa a Esquerra Republicana. I encara més, perquè les
contradiccions o són les mateixes o encara són més grosses. O amb el PSC
o amb el sobiranisme. Que triï entre la independència o que calli per
sempre. Sense saber-ho, Joan Ridao ahir va proclamar que el rei va nu.
Però ell i Esquerra també són reis. En la política catalana sobra teatre
i falta vida. Sobren paraules i falten fets. Sobra blat i falta
forment. Sobra bla, bla, bla i falta fru, fru, fru. Senyor Ridao,
separin-se o callin. “
Comento:
“Un problema: És cert que el PSC surt amb que se separarà del PSOE, puntualment o del tot, de tant en tant, i això no lliga amb que de fet s’hi abonen en els seus compromisos i lleialtats estranyes. És fals que posin Catalunya davant el partit, i ho han deixat ben clar en declaracions i en accions; quan ho diuen fan teatre, diuen mentida, o paraules buides.
No és possible una cosa i l’altre: dir que es separen i anar casant-se alhora, és un engany, i afegiria l’engany mediàtic pel que fa a les prioritats. També és cert que no pot ser alhora Espanya i Catalunya, tenim clar que dins-fulminats o fora-independents, i és una disjunció excloent. CiU, com qualssevol que no vulgui anar marejant, ha d’abandonar l’intent d’encaix, no ens calen més proves, que ja és greu les que han calgut.
Però en el tercer cas trobo que Sanchis hauria d’afegir alguna cosa. No sé on està la contradicció, tot i que diu que és més grossa. No la veig ni en teoria ni en els fets. Primer perquè un pacte de govern no és fer-se seguidor ni “anar amb” el PSC, i no implica tampoc ni abandonar la independència com a projecte ni el sobiranisme, tampoc no ho ha implicat de fet, malgrat èxit de cantarelles. De debò afirma que no s’ha donat una cosa i l’altre?
Segon, perquè de fet el sobiranisme, i la independència com a projecte i opció clara al cor del debat polític i al carrer han crescut en part pel paper i exigències d’ERC, i que és fàcil acceptar que han estat possibles pel fet de governar, i que CiU no ha donat opció al cantat (i fals de moment) front nacional, que no sé si és la opció que proposa.
Podem afegir una pregunta: quines eren i són les alternatives? On envia Sanchis a Ridao en aquesta invitació a “separar-se”? Perquè al PSC se li presenta la opció de ser un partit català i compromès clarament amb qui governa i a deixar d’enganyar-nos, a CiU se’l convida a acceptar una evidència i abandonar falses expectatives, però a Ridao, a què el convida?”
………………………….
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/que_se_separin_o_que_callin_97147.php
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!