Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Ostres….. ara resulta que la sentència de l’estatut és una qüestió identitària.
Notícia:
Montilla exposa les prioritats del curs polític
Comento:
“Vaja, ara resulta que la sentència de l’estatut és una qüestió
identitària.
Penso que si el president no sap com treure’s de sobre la
responsabilitat de la situació que vivim, millor que no digués res que
no que mereixi més mots, conceptes, fets, etc.
A més que a aquestes
alçades és evident que de problemes i cacaus “indentitaris” no en tenim
els catalans, els tenen els espanyols, espanyolistes o així que ni ens
reconeixen però alhora necessiten posseir-nos i negar-nos per la seva
identitat (au…, perquè això de que ens estimen…..).
La excusa de la
crisi no la veig com està col·locada aquí. És que la crisi es soluciona
si ens deixem fotre pel TC? Com a mínim, si així fos (que no ho és), ha
preparat el compte per a rebre després el que hem perdut en deixar-nos
fotre?
Això de l’engany de la disjunció entre nació i coses de diners o
polítiques socials ja fa anys ho varen utilitzar des del PSC i proposta
de govern. No ho hem d’acceptar de nou. A més que està prou vist que de
la crisi i de la precarietat social en sortim per la independència, no
per marejar més les coses ni en aquest estat.
Si el que li preocupa és que l’estat ens necessitat tant ara per a
donar una empremta, preguntaria: no esdevé de cinisme màxim que l’Estat
espanyol no hagi recolzar la indústria nostra, simplement per ser
nostra, tot i que una determinada lògica econòmica en moment de crisi
com aquesta ho hagués recomanat? Ens podria fer cinc cèntims el
President de com va això de les contractacions de les obres del TGV?
Podríem fer unes quantes estones de números a veure com lliga la falsa
disjunció? O és que el President està parlant d’independència i diu que
esperem una mica que acabi la crisi? Estaríem allà mateix, res de res.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!