Ja et dic,
espero que els vaticinadors de “la hòstia” s’adonin de la perversió del
seu discurs.
– Jo és que crec que a la oposició no haguessin pogut fer res del que han fet
al govern, oi? “A la oposició” allà sembla que la volia tothom a ERC.
És com de manual…., però crec que hagués estat un error històric per
l’independentisme.
I ara, què nassos fa CiU que no es compromet ni
amb el referèndum? Que fa qualssevol demòcrata mantenint paternalismes i
posicions antidemocràtiques? Què fem nosaltres que ho trobem tant
normal? Què fan altres formacions noves i velles que no es sumen a una
coalició de mínim per començar: sí a la IP pel referèndum
d’autodeterminació quan entri al Ple del Parlament i alguns compromisos
d’agenda, no ho veig tant complicat. Què ronda per aquí?
Si “venc”
ERC ja m’agrada, perquè de moment (ho he dit abans oi?) és l’únic que
trobo respecta i és honest amb el moviment social i projecte per la
independència, malgrat i malgrat i malgrat…. i l’únic a qui no he
trobat cap tic paternalista ni de difamació del què passa i preveiem.
Són bons criteris donades les intoxicacions, i abusos conceptuals…. i
dominis regnants.
“El dret a decidir” en boca de CiU, o
del PSC, que
no sé si encara manté que ja ho fem (d’autodeerminar-nos va arribar a
dir) cada quatre anys. Tenim problemes greus aquí, i crec que és
prioritari no permetre cap joc de mots.
“Dret a decidir” és dret
d’autodeterminació. I no és res del que diuen PSC o CiU, per exemple, i
tampoc un designi que tal i qual.
ERC ens respecta i ajuda, i
sembla
que la consigna és castigar-la per haver sigut valenta al segon
tripartit (el conte de les poltrones…, tot i que es diu molt…, és
això, un conte que penso desqualifica a qui l’aplica.) Pot ser hi ha qui
no dona valor a detalls com el reconeixement al Parlament de les
organitzacions de les consultes, per exemple, o a haver recuperat
l’Institut Ramon Llull. Al costat de l’acusació del President
d’irresponsables i inconscients…., i d’una Cultura espanyola que
feines va fent per a apropiar-se de les nostres institucions culturals.
Però com ho feia ERC…. clar…. era per aprofitar-se….
Aquestes
inèrcies són les que dic que hem d’abandonar, de partidismes hi ha
dintre i fora els partits, i d’honestedat i rigor també. Complex, suposo
que per això triomfen tant fàcilment les consignes de màrqueting
emocional (podríem dir-li), i aquí n’hi ha també d’honestes i de
perverses. Apel·lo als sentits i a exercici de rumiar el què observem
per a fer valoracions encertades de la situació.
I sobretot
bones converses i contrastos, gràcies
Que la gent
d’aquells moments s’exclamin: ostres, mira que bèsties que èrem!
La peli del
“descontentament” i del mereixement.
………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170886
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170891
http://www.facebook.com/agusti.esparducer?v=wall&story_fbid=129664420389805
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131505
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131503
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131498
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només hi ha un camí ….. que el poble tingui el dret a decidir ! Res més. Tan difícil és d’entendre ?? El poble és sobirà i ara toca recollir les signatures, i després entregar-les al Parlament i després els anomenats ‘representants’ d’aquest poble que vol decidir, hauràn de reaccionar i ja es veurà i després continuarem fent camí. L’IP ho fa possible i en aquest sac hi som tots, tots.
Sílvia quina nit d’escriure ……. però he de dir que són apunts i links que fan rumiar com molt bé dius ….
Salut i molt bon dia !