Indústries i caminars.

Insistint, insistint en la constitucionalitat de quin? Tercera escena: José Zaragoza.

Arribats fins a la tercera escena teníem que no sabem de quin estatut parlen quan canten la lletania de la confiança en la constitucionalitat de l’Estatut i la confusió afegida per José Zaragoza entre l’estatut del Parlament i l’Estatut de La Moncloa.
La conclusió que mantinc és que es tracta d’una estratègia d’engany, que pren la forma de fer creure algú que el TC no farà res de dolent contra l’Estatut i no queda clar quin d’ells que cal mantenir intrigues i intrigats….. Penso que és una vergonya l’intent i penosa la forma, i que agafa algun tret d’allò de que vindrà el llop.

Al juny prenia nota de la escena de la vicepresidenta espanyola, i en el post finançament actual lamentava la insistència del president dimecres passat, i les declaracions del secretari d’Organització del PSC ahir.

Avui podem afegir una quarta escena:

Recull la notícia:

“(…) Iceta, que insisteix que «l’Estatut és plenament
constitucional», creu que el més important és donar una resposta «el
màxim d’unitària possible». (…)”

Fixem-nos només en la nova insistència en la constitucionalitat de quin. Diu alguna cosa nova, afegeix detalls a les tres escenes que hem recollit?

Hi veig un parell de detalls d’importància:

  – Introdueix la idea de plenitud, oh! I ho veig com un intent més d’impressionar fora de lloc. Què vol dir plenament constitucional? Que és que vol lligar la idea de constitucionalitat amb la de plaers, satisfaccions i comoditats o acomodaments que mirava de vendre’ns el president espanyol? O que pot ser vol fer relligat estrany amb la iea de Catalunya rica i plena?

  – Insisteix sobre la lletania en el context de la resposta catalana a la sentència del Tribunal Constitucional. Bàsicament assenyala que cal una resposta unitària, i que aquesta la garantiria el president del govern.
Això és més que discutible, però. És discutible la bondat de la idea, la seva idea d’unitat, i la garantia que li pressuposa Iceta a una i a l’altra. Així situat el que diu, entenc que en Miquel Iceta està plantejant que vol imposar les idees del PSC a la resposta catalana a la sentència, i que per això no es pot fer al Parlament.

La primera imposada seria: que l’Estatut (quin?) és plenament constitucional.

És d’esperar que el president es pronunciï, i la gent penso que hauríem de fer pressió de recolzament a la proposta del Parlament, la d’Acte de Sobirania i la crida d’entitats, encara que siguin més complicades, diuen des del PSC, segur que demana més rigor en els continguts de la resposta i seríem més unitat en un sentit acceptable. Penso que no ens interessa cap unitarisme del que canta Iceta.
Podem aprofitar per mirar diferències entre unitarismes i unitat, o unitats. Jo prefereixo, ja ho he dit, la proposta del president del Parlament. Per moltes raons, i amb una en tindria prou.
I estaria bé que s’acabi aquesta lletania d’intoxicació, vingui d’on vingui és lamentable, ni que ara siguem només una CA, és preocupant per la manca de confiança i seguretat civil que ens mostra i promou.

……………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141292
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/67362-el-psc-vol-que-sigui-montilla-qui-lideri-la-resposta-contra-el-tc-en-lloc-del-parlament.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!