#holacatalunya Haig de plegar ara, però hi tornaré, si em recupero :-)

11 d'agost de 2010

3 comentaris

#holacatalunya Haig de plegar ara, però hi tornaré, si em recupero :-)

Estem a un moment deliciós, encara que hi ha qui el vulgui embolicar de pors, de crisis en mal sentit, de merda, de disputes sobreres o d’altres variants.

Dolç o bo i que només té una llàstima: que en lloc de poder dedicar-nos-hi més a gaudir-ne de ple, parlar-ne, planejar, fer i desfer tranquil·lament, i a tot el que demana de feines i dedicacions un gir polític i social com el que vivim (no només aquí, em sembla que podem dir que hi ha canvi de consciència a nivell global), anem entrebancats encara en concessions a negacionistes i farsants, o els que maregen el temps, mots, conceptes, projectes.

En lloc de poder fer bones cròniques d’observació, d’experiència, d’idees, de debat i projectes, hi ha qui segueix especulant amb el que no s’escau de marejar per aquells verals. I a la inversa, em sembla que també molesta força qui va amb pretensions d’imposició especulativa de la experiència, sensació, i fins i tot del raonament i la percepció.

Sort d’un contrast agradable que espero s’excampi més, l’alegria del to i aire que trobava de matinada…..

Quedava pendent el més de juliol en recordatori del darrer any dedicat al MH President de la Generalitat:

Li diria que tot i ser molts apunts els d’aquest juliol de 2010, els hi dedicaria tots plegats, però que pot ser en faci prou amb els que ara anoto, i que espero li serveixin per a girar la seva mirada i prendre’n consciència de les bestieses comeses fins avui.

29 de juny de 2010: On i quan comença l’època de la resposta catalana.

del juliol de 2010: Quin gust!

#holacatalunya Se’ns gira feina: serietat versus estupideses.

#holacatalunya Se’ns gira feina: Rigor conceptual versus merders i cacaus.

#holacatalunya Se’ns gira feina: mentiders versus honestos.

#holacatalunya Quin goig compartir detalls de la claredat ambiental.

#adeuespanya i, ben clar sense opció a interpretacions, versions, lectures o dependeeessss… #holacatalunya!

#holacatalunya Som uns herois particulars.

#holacatalunya Directe!cat: Interrogants d’una Catalunya complexa

#holacatalunya Embolics i desembolics, IP i ILP 13 de juliol.

#holacatalunya Primera persona del plural.

#holacatalunya Mentiders versus honestos, no ens podem permetre’n ni una de falsejada o mentida.

#holacatalunya El cap de l’executiu espanyol ens vol mal, i molt malament.

#holacatalunya Avui és el torn de Puigcerdà i Mollet de Peralada.

#holacatalunya La finestra de la independència, i en adient presentació.

#holacatalunya Necessitem claredat, però hi ha qui no la voldria per ximple covardia.

#holacatalunya Quan l’univers somriu…, pica l’ullet i et diu….

#holacatalunya Com estem?

Les indústries no poden continuar sense consciència de la seva necessitat ni recursos, els caminars queden de moment estroncats per aquestes i alguna altra mancança.

rginer ha dit:

11 d'agost de 2010 a les 2:59 pm

Tot el meu suport Silvia i no afluixarem.

Respon
josepblesa ha dit:

11 d'agost de 2010 a les 6:26 pm

Tornaràs !

Un b7

Respon
smartinez ha dit:

12 d'agost de 2010 a les 2:25 pm

…….no sé com ho faré però inicio procés de desmemòria, una com altra manera de morir.
No puc esperar ni contenir més temps tantes coses, i l’entorn no em
permet ni expressar-les, en el mínim per decisió vella de no voler jugar
a determinats jocs i de no voler fer cap ni una de contribució a
determinats poders, o aportació a qui ataca coses bàsiques; i en algun
màxim per tanta estupidesa i simplismes regnants. També perquè en cap
cas no puc acceptar com a desapercebudes determinades coses.
Crec que l’única manera de plegar és fer pràctica de desmemòria. Vol
dir, voldrà dir, si no m’equivoco que haig de començar per oblidar a qui
estimo, sinó no puc fer semblant exercici, em sembla que estimar demana
memòria, demana de diverses memòries, i planejar. I la desmemòria també
vol dir callar, perquè la parla i l’enraonament demanen memòria, i no
vull fer com un lloro. També implica deixar d’imaginar, perquè sinó
hauré de caure, o hi podria caure en imaginacions de calmaconsciències, i
tampoc no ho vull.
(i mira que m’ha alegrat avui tornar a tenir notícia del que es fa en el
cas de Lluís Companys,
(http://www.directe.cat/noticia/60635/la-bretanya-homenatja-el-president-companys-en-el-70e-aniversari-de-la-seva-detencio)
sí, estic convençuda que com a comunitat, com a societat (com li ho
vulguem dir) ho aconseguirem, però jo ja no, ja no puc continuar en
aquest estat de contenció i castració contínua si no engego la memòria, i
el què implica i necessita, a la merda.)

Respon

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

#holacatalunya Haig de plegar ara, però hi tornaré, si em recupero :-)

Deixa un comentari Cancel·la les respostes