El dissabte passat ja es veia a venir que viuríem un dia històric. A la
seu d'Òmnium Osona el telèfon treia fum des de dies abans: la gent no
parava de trucar, volien informació sobre la manifestació, ens demanaven
que Òmnium no cedís als politiquets, ens animaven, s'apuntaven a algun
dels 17 autobusos que vam acabar organitzant (i perquè no en vam trobar
més). Pels mitjans érem l'ull de l'huracà, una entitat de la societat
civil, històrica dins el catalanisme, capitanejava la nostra resposta
contundent a la sentència d'un caduc, anacrònic i antidemocràtic
Tribunal Constitucional espanyol, instrumentalitzat pels partits
nacionalistes espanyols PPSOE. (...)"
M'ha fet tornar a pensar en la necessitat de que no siguem babaus.
adj. i m. i f. [LC] Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho
troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t’ho creus!
(Condicions de cerca: Entrada coincident: babau, Àrea temàtica:
antropologia i comunicació i defensa i filologia i filosofia i història
en general i lèxic comú i llenguatge administratiu i música i
paleontologia i pedagogia i política i professions i sociologia i
telecomunicació i zoologia en general.)
També m'ha dut a mirar-me si podria dir més clar i detallat el que en penso d'alguns detalls d'aquest problema. De moment recullo un intent del passat desembre
"Trucant a les portes del cel*
