Indústries i caminars.

Converses que permeten les xarxes socials i que les xarxes socials permeten.

“…. , i, donat com estem i cap a on estem anant si seguim a l’estat espanyol, no creus que el primer pas, previ al projecte de país, és la independència com a possibilitat de presentar i treballar en el projecte, en qualssevol projecte?

El que planteges es podria fer en forma de propostes polítiques, però sembla que per ser viables, passen per la independència. No se m’acut cap viabilitat d’una proposta política engrescadora que no passi pel previ de l’abandó de la submissió a l’estat espanyol i tot el que això implica.

Si per una simple proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia (fa temps simple eufemisme de la situació de subordinació esclava i robats a diferents bandes) ens hem hagut d’escoltar de tot, hem patit el que hem patit, hem hagut d’anar a Brussel·les molts i molts catalans el març de l’any passat perquè a Europa li fes una mica de vergonya fer més la vista grossa, hem de fer hores extres per desmentir el que l’estat diu i fa fora contra els catalans, i anar apuntant que per aquí sí que sabem sumar i sumar…… ¿No hem de plantejar primer a possibilitat d’un ambient propici pel que exigeix definir un estat nou, del segle XX, que és clar que necessitem com a país?

Un projecte pel nostre país no el podem dibuixar sota les urpes de l’estat espanyol, ni de cap estat d’aquesta mena. Així no el podem ni parlar. No el podíem ni pensar fins fa ben poc, però cal contrastar i conversar per tirar alguna cosa endavant, aquí tenim un problema. Podríem demanar empara a l’ONU, un període d’empara, i així, sense l’estat en contra, fer tranquil·lament el que ronda i ronda, i el que tenim pendent.

I no crec que sigui qüestió de temps: ni d’edats (la imatge de minories i majories d’edat em sembla que confon la visió) ni de maduracions. I, si ho volem així, proposo que invertim l’ordre. Perquè, així com accepto que els catalans tenim molt a millorar en plantejaments i accions, si es fa oposició entre Espanya i Catalunya, els menors i verds o podrits serien els espanyolistes, no els catalans. No crec que ens haguem de castigar tant, no és la nostra manca de projecte, no és que badem per aquí (i no dic que no badem en altres coses).

El projecte hi és, la vitalitat social, intel·lectual, política, que silencien alguns mitjans així ho mostra, a parer meu. I em sembla que si s’expressa en el marc espanyol, o és castrat o distorsionat, per això calla. Pot ser mori donada la intoxicació ambiental, però no deixem que es negui després la evidència actual.”

Ostres, podríem aprofitar el viatge del 8 de maig a Ginebra, podriem aprofitar la marxa de catalans devant la seu de l’ONU a Ginebra del 8 de maig i prendre un primer contacte en aquesta proposta.

Ginebra ens
espera el 8 de maig de 2010.

http:http://www.abeluxonline.com/abeluxonline/deumil_cat/deumilcat.htm

………………………………
http://www.facebook.com/5ilviamartinez?v=wall&story_fbid=122433834440357

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!