I és clar que no s’aguanten algunes mentides si ens ho podem mirar bé. Aquí la responsabilitat dels mitjans d’informació i comunicació; i alhora dels ciutadans adults que hem de ser responsables de la gestió de la informació que ens arriba; així com de la formació i educació dels responsables a la nostra societat dels afers aquí implicats, començant pel que en diem "ciutadà mitjà".
Que no és ningú, però sembla l’anem acceptant com a model d’estupidesa política garantia d’alguna felicitat que no sé veure i pervivències de prejudicis que no ens calen, per anar bé. Ciutadà que no és ningú però sovint comprem i venem com el qui fomenta i necessita d’aquestes mentides oficials; la excusa aquella de les audiències.
A banda de confondre moltes coses, com ara dient que tenim necessitats psicològiques pel que fa a la gestió de determinades informacions i per això necessitem enganyar-nos, cal afegir que estem fomentant i alimentant un model social basat en la insensibilitat de la majoria. O encara pitjor, estem fent un joc de vendre engany amb la excusa que som molt sensibles.
(…)
No nego les suposades necessitats psicològiques. El que critico és que
es presentin en un sentit d’eternitats, i qüestiono la selecció de
temes, aspectes,
Vull dir que trobo estúpid afirmar, o acceptar,
coses com que "l’home té por a no sé el què per naturalesa" o "l’home
té por per naturalesa".
També ens venem la moto de que si hom es
preocupa és un infeliç (a més fent veure que hom no es pogués preocupar
-ocupar el seu ànim- en coses ben bones, fantàstiques, plaents, etc.).
Una altra exageració d’èxit que en un límit porta fins a vendren’s la
irresponsabilitat com a principi. Amb èxits com aquest no m’estranya
que ho tinguin tan fàcil els encaixonadors de gents i retalladors de
llibertats civils.
Crec que no ens ha de ser menester ser-ne
experts en les estratègies dels terroristes d’estat, o com no som
capaços de combatre els estats terroristes per poder respondre als
oficialistes de: "tant sí com no t’ha d’empassar que aquests estats
terroristes són (com ho diuen?) practicants, dispensadors, i venedors de democràcia".
Ja
és greu que gosin dir-li ‘democràcia’ a qualsevol cosa. Però fins i
tot queda en una petitesa al costat de tota la sèrie d’assassinats i
castració mental dels votants suficients que estan fent i fa -es suposa
pel que podem observar- una pila d’anys practiquen els estats moderns.
Hem de fer una bona renovació.
Per altra banda penso que ens
podem plantejar com un canvi significatiu el fet que fins fa poc ens
convencés personalment alguna mentida venuda, triem-ne alguna propera.
I valorar que, més enllà del desenvolupament personal hi ha altres
factors que fan palès que s’ha desmuntat prou la mascarada.
Vull dir que crec ens hauríem de deixar dels contes de ………………
Les
alternatives, ja ho veiem. Les necessitats i mancances, també ho veiem:
moltes. No podem fer màgia, però sí que podem deixar-nos de ser
còmplices dels terroristes, opressors, perseguidors de ciutadans,
instal·lats als nostres governs. Si no som capaços de destituir-los, és
que tenim poc control dels governs, de les nostres vides, del que passa.
No hem d’obviar que
també estan recolzats per molta gent. De fet la majoria de gent no som
criminals, i si hi ha criminals governant és perquè els deixem i perquè
no som valents per a canviar una forma d’organitzar les nostres vides
que sembla necessiti i fomenti aquesta criminalitat. A banda que veiem
predicadors del crim i la guerra com a negoci als nostres governs i ens
quedem aturats fent veure que no ho veiem. I triomfen determinades oficialitats, i diem que són boixos i
estranys les persones que parlen contra aquestes oficialitats. I diem
que són ingènues les persones que pensem que això es pot aturar. etc.
No
vull dir que una versió oficial sigui mentida per necessitat. Dic que
quan veiem que la versió oficial és una mentida no sé com és que fem
per mantenir-la. No sé com va, ni pel que fa al poder, ni pel que fa a
l’acceptació.
Tot i que veig que calen complicitats molt grosses i cares ("cares" de costoses, no d’estimades) i segur que pors i amenaces.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!