Ni un més; ni un mes.
A l?estat espanyol
com a causant.
A la Generalitat
de Catalunya com a garant; i defensor dels catalans que l?estat encausa i persegueix,
de forma improcedent, a més de amb interessos polítics, i ?suposo- de repressió.
Ni un més: amb l?avinentesa
que em refereixo a que, no ho facin més; i també a que alliberin als presos que
tenen tancats de forma improcedent, i a les persones que persegueixen amb clara manca als mínims de l?estat de dret i
garantia de drets i llibertats civils. Que solucionin les destrosses que han
anat fent; i expressin clara disculpa per abusos o mancances. Cada govern en la part que li toqui.
I en el malentès que hi ha poderosos manant als governs (i a d’altres que ens informen) que ens venguin una confusió entre evolució política i evolució geològica.
Ni un mes. De fet
ni uns dies els fan falta. Hi ha molta gent treballant per la pau i per la democràcia que els poden ajudar a posar-la en marxa. I, per altra banda, ja ho havien d?haver fet ahir; o molt abans.
No és la expressió d?un desig; i això no vol dir que no ho desitgi.
És una cosa pensada ben seriosament i llarga.
(segueix)
Pobre perquè és fruit de moltes fams. Causades, fins on sóc capaç de veure,
per abusos de poder, i misèries polítiques. Vull dir que no és aquella altra fam de ganes.
I diem que afamat és algú que molesta.
De manera que hem acabat perdent les ganes; també de pensar, d?observar, de parlar, i de
tantes altres activitats diàries que en necessiten, de fam; no de crim, sinó de ganes.
Però que necessitem ganes no vol dir que calgui fer passar fam. Que això ja és
una acció; una forma de criminalitat social, ben socialitzada. I crec que
acceptada en nom de qualsevol cosa; per si de cas (religions, teories socials,
econòmiques, polítiques, còsmiques, morals, culturals, etc).
De vaga de fam no podia fer perquè estava convençuda que els morts que
provoca aquest crim social m?ho prohibien. Vaig dir-los que faria una jornada a la setmana, a la plaça del poble, d’estudi i explicació a qui ho volgués, de com funcionem en el tema d’impostos i economia. Alguna cosa així.
Ara ja no tinc aquell
convenciment.
I també n?he abandonat altres coses. Com ho són la paciència vestida d’aguante;
la espera vestida de "no passa res"; i la "comprensió"
vestida d’explicació d’amenaça. O d’infelicitats o misèria. Una altra bona
trampa socialitzada.
D?altres fams no he fet vaga; sinó que més aviat n?he patit atacs i mancances
(pregunteu en els manuals de domini; no els de domini a la cara, sinó dels de
domini-genocidi. Segur que expliquen molt bé tècniques per a provocar el que, simplificant, anomeno misèria sociopolítica.)
…………………………………………………….
Defensa
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!