Indústries i caminars.

I realisme no és racisme, sr. Anglada, ni la inversa.

Aquesta setmana,  una de les preguntes que Mònica Terribas (agraïment ciutadà) va adreçar al President venia al cas de les idees xenòfobes de PxC i el sr. Anglada i la candidatura que presenten a les properes eleccions al nostre Parlament. La resposta fou que tant de bo no hi entrés al Parlament un partit d’aquesta mena.

Penso que hi ha propostes polítiques que no ens hauríem de permetre posar en pràctica, que només haurien d’estar al museu dels horrors. Que un Parlament del segle XXI no es pot permetre racistes, feixistes, franquistes, ni alguns altres istes al poder ni a les candidatures.

En cap cas crec que això sigui un perjudici per la pluralitat, jo li en diria: civilització i educació. No em val com a excusa que pel món hi ha governs horribles. Tampoc no puc acceptar la raó de la representativitat. Perquè encara que és cert que a Catalunya hi ha racistes, i també hi ha lladres, criminals, assassins, i altres bestieses, que, si en trobem i patim també en la representació política, entenc que no és per cap virtut del model representacional, sinó perquè no diem les coses pel seu nom…. realisme, en diu Anglada, per exemple. I, a qui enganya? A qui enganyava fins fa ben poc? A qui enganya ara, avui, demà?