El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El sol, entre les grues i les barques, miratge d’un paisatge que es plega com les barnilles d’un ventall i es desplega, segons el revolt del bus, suara enfront, suara a un costat. Convencions de l’ull i del trajecte. Els pescadors, a l’espadat. Els àlbers tremolant. El seu tronc fa mirades secretes al passeig i ens interroga.
Les fulles dels lledoners i dels oms acaramullades per terra , grogues, marrons, com de tul les més antigues, un brodat de venes seques per on s’escola la llum on abans hi corria la vida . Ni pesen ni fan ombra, però la seva bellesa roman, un disseny eficaç per ser mirat.
Hi ha renous estridents que fan nosa i s’obliden, altres remors suaus, constants, que s’endinsen a l’ànima i no l’amollen. L’esquelet de la fulla em captiva, la constància de preservar allò essencial entre la runa, la fragilitat de la matèria i alhora la resistència.
Hi ha moltes coses que no entenc i m’entristeixen però cerco la mirada dels arbres i el missatge de la fulla, l’erràtic moviment dels astres i la senzillesa de la brúixola que guia en les tempestes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser la brúixola és dins teu i no ho saps…
Potser no saps escoltar (com escoltava Sòcrates) el teu “daimon” particular…
Potser encara esperes un altre missatge, un altra ampolla plena de paraules amigues que et salvin del naufragi inevitable que ets…
Potser, potser, potser…
Potser no cal entendre-ho tot… (ni els filòsofs ho aconsegueixen)…
Potser n’hi ha prou amb estimar, estimar sense entendre-ho…
Potser la fragilitat volàtil de les fulles és la més gran lliçó…
No, potser no cal aferrar-se a res…
L’amor veritable no aspira a la possessió…?
La bellesa de la vida romàn en els petits moments i les petites coses. La aparent fragilitat de la fulla núa , amaga un complex i extraordinari treball d’arquitectura o simplement; mostra la bellesa de la simplicitat. Amb tot, es un cant a la creació . No es pot entendre tot, peró aprendre a mirar , a observar, es no passar per la viada; es viure-la!!!!