A la festa de presentació de
Time Out, a la sala Apolo de Barcelona, entre un miler de persones, vaig coincidir amb
Agustí Alcoberro [
web], que ha comissariat l’exposició
"Catalunya i la Guerra de Successió" que el proper 20 de gener es clou al
Museu d’Història de Catalunya. "L’exposició ha tingut molt èxit de crítica", m’explicava Alcoberro. Però també és cert que se’n podria haver fet més difusió. Aprofito aquest apunt com a recordatori que la mostra es tanca aviat. "És una oportuniat única per saber tot allò que a tothom li sona, però que ningú no acaba de saber (Onze de Setembre, Decret de Nova Planta, etc.) Crec que els trets més rellevants i més originals de l’exposició són: que tot el material exposat és coetani (és a dir, que deixem per a una altra exposició (potser el 2014?) el tema de la política de memòria del catalanisme polític dels segles XIX i XX); que aprotem material de tot Europa (França, Anglaterra, Portugal, Alemanya, Àustria, Països Baixos, Itàlia… i també Espanya i, és clar, els Països Catalans); i que introduïm els temes que ha estudiat la historiografia més recent, com ara: la dimensió internacional de la guerra, el contingut polític dels dos bàndols (més enllà del plet dinàstic), l’abast de la repressió i de l’exili", m’escriu el professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. "El resulat d’aquesta combinació és sorprenentment modern, i perfectament homolagable amb l’altra desfeta, la de 1939." Aprofitem, doncs, aquests últimes dies.
És una gran exposició; teniu exactament una setmana per veure-la, perquè acaba el dia vint de gener.
Us recomanaria que hi anessiu amb algú que no estigui gaire convençut de què Catalunya sigui una nació, un país colonitzat per Espanya. Els fets de 1707-1714 parlen per ells mateixos i ningú amb dos dits de front, després de veure l’exposició, pot arribar a cap altra conclusió: allò va ser una conquesta, una massacre militar, un genocidi cultural; i encara ho és avui en dia.
La darrera frase del punt auditiu fa posar els pèls de punta. Avisats esteu.
Estic totalment d’acord amb els elogiosos qualificatius que fas a l’exposició. Personalment vaig trobar especialment interessant la visió de conflicte d’abast europeu i també els colpidors testimonis sonors que es poden escoltar a partir del dietari d’un ciutadà de Barcelona.