La burgesia catalana s’escandalitza i s’avergonyeix. Aquest Millet
l’ha feta ben grossa. Als que no formem part de la burgesia els que ens
deceben són els gestors públics que des de fa molts anys havien de
vetllar pel rigor i la transparència dels diners de tots. En plena
crisi i amb episodis com aquest que lesionen la confiança en el control
públic i l’autoestima col·lectiva, Zapatero ens proporciona una nova
alegria: pujada d’impostos. Més desacreditat que mai, el president
espanyol ens diu que això afectarà els “rics”. Aquí sempre rebem els
mateixos, els assalariats honestos, que no tenim escapatòria mentre el
Millet amic de l’Aznar i companyia sempre faran la viu-viu. Per a la
progressia ministerial que va a Rodiezmo (León) a aixecar el puny i
cantar La internacional amb roba de marca som els que ells en
diuen “rics” els que hem de pagar la crisi. La solidaritat catalana no
té límits, burgesia al marge.
Res no és el que era. Zapatero s’endú les filles als Estats Units en
viatge oficial aprofitant que participa a l’assemblea de l’ONU i el
G-20. Ai, Benach, que injusta és la vida! Novament la diferència entre
tenir Estat -a l’airbús espanyol hi cap tothom- i haver de demanar
perdó per existir com a nació -tauleta de treball al cotxe oficial
frustrada.
En aquests dies de totum revolutum crida l’atenció la fissura entre el PSOE i Prisa. L’antic diario independiente de la mañana i actual periódico global en español,
guia del socialisme, ha declarat la guerra a Zapatero. Interessos
mediàtics manen, no és pas gratuïta l’andanada de Cebrián. Això reforça
la posició d’un altre grup, amb seu catalana i aires d’Espanya federal.
En Roures.
El Zapatero afeblit busca a Barcelona el suport mediàtic sense
Prisa. Per aprovar els pressupostos generals de l’Estat que li han de
garantir l’estabilitat coincidint amb la presidència de torn europea
també mira cap a Barcelona, un cop festejat el PNB. A veure com acaba
la cosa. CiU ha dit que no, i ERC accepta el ball. Del PSC ningú no en
parla, se li suposa. I tot això mentre el Tribunal Constitucional,
espantat pel tsunami independentista d’Arenys de Munt, enllesteix la
ribotada final. O no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De burgesa no en tinc res, Saül. Res de res de res. Per no ser, no arribo a ser ni una trista “mileurista”.
I els que s’avergonyeixen, amb perdó, no poden ser els burgesos (si de cas ho fan veure, que de teatre en saben fer molt) I perquè precisament són ells que en formen part de tot aquest merder. De què s’han d’avergonyir ells, si ha estat des d’un bon principi, els que n’han viscut!?
Afina una mica més l’ull (que com sabràs les aparences enganyen…)
“La burgesia catalana s’escandalitza i s’avergonyeix. Aquest Millet l’ha feta ben grossa. Als que no formem part de la burgesia els que ens deceben són els gestors públics que des de fa molts anys havien de vetllar pel rigor i la transparència dels diners de tots. En plena crisi i amb episodis com aquest que lesionen la confiança en el control públic i l’autoestima col·lectiva”
“…Als que no formem part de la burgesia…” al menys a mi, que no en formo, m’avergonyeix igual i, ni en plena ni sense crisi, Saül. No només ha estat això el que ha lesionat la confiança en el control públic (per desgràcia nostre) ni en l’autoestima col.lectiva. En porten un regitzell de pifiades acumulades de l’alçada d’un campanar, perdona.
Firno tot el que dius.
I encara afegiré una cosa més: els rucs són sobretot els burgesos catalans. Aquests que ara s’escandalitzen pel cas Millet (Ull: perquè s’ha sabut, no perquè hagi tret les cireres del cistell com fan tots ells!). No s’adonen que la productivitat del país es veu llastrada precisament perquè els catalans hem de pagar la siesta, la fiesta i les corridas de la societat espanyola que, en gran part (Ull: no tothom) viu de la subvenció i la despesa pública permanent.
A aquests rucs els demano seny! No pas valentia. Només que fassin el pas de facilitar el nou projecte polític que necesita Catalunya per seguir endavant i dins dels paràmetres económics i socials europeus. Algú s’ha fixat que si es gastessin a Catalunya els 22.000 milions d’euros que cada any regalem a Espanya nosaltres ja hauriem superat la crisi i estaríem generant ocupació!?!?