Per tal que la Carla no em torni a dir que sóc un tipus negatiu, amb tot el que està caient faré una breu digressió o perífrasi pel món de la xarxa.
I si no tens això del facebook te’n fas un, si vols.
12.02.09
Normal
0
21
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Del facebook
He llegit alguns articles i còmics contra el facebook. Ara argumentaré
una mica a favor. Diré que és un invent que et permet estar en contacte amb la
gent que vols. Es cert que és una possibilitat incalculable de fer safareig i
de perdre temps. Però, i això és important, això és així si tu vols. No cal
acceptar totes les propostes d’amistat que t’arriben ni formar part de tots els
grups que van sortint. Es més: de les “amistats” que tens, te’n pots desfer si
vas veient que no cal tenir-les. Una altra cosa és que l’estupidesa ens porti a
acumular “amistats” i així n’hi ha qui en té 74 o 740 o 74.000 i n’està content
i pagat. Es com Internet. Es cert que
hi ha pornografia, i un munt de pàgines inútils, però a les pàgines aquestes
entres si vols, com si vols entrar a les pàgines dels fatxes i fer-te malbé el
fetge. Es una opció. Al facebook pots perdre un nombre important d’hores mirant
les fotos de la veïna, però també pots estar en contacte amb la gent que
t’interessa. I gratis. Es com la ràdio. Quantes emissores hi ha? Quant de temps
podries perdre escoltant-les totes? Per què hi ha gent que encara escolta el
Jiménez Losantos? I la televisió? Com és que hi ha tanta gent enganxada, i
durant dies, a qualsevol ruqueria? Es
podria dir que tot és donar peixet a la gent que no té el cap ben moblat. Es
possible. Però el problema no és la ràdio, la tele, internet o el facebook. El
problema és que, efectivament, hi ha molta gent que no té el cap ben moblat.
Això sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola.Em dic Jacint i soc ex-feisbucòlic (perdó pel
paraulot). Realment. Ho he sabut deixar a temps, després d’un o dos mesos de
nebulosa. No sabria dir les hores que hi he perdut, però, indiscutiblement, van
ser massa.
Fan pensar, les preguntes que llances; en efecte, perquè a la gent ens agafem
tan aviat al metafòric peixet que tu dius, i ens agrada tant perdre el temps,
en la tele, ordinador, etc. quan sabem que tenim feina important i prioritària?
Hi ha una selecta minoria que n’és l’excepció, però són pocs i clandestins. No
fos cas que algú els comparés amb el Ned Flanders.
I, en la tònica de pregunta amb què basteixes part del teu article, em
pregunto: “Per què la veïna té aquesta tendència exhibicionista galopant a
penjar 80 fotos de cada acte social que fa?” Vet aquí un maridatge
perfecte: l’exhibicionista i el voyeur.
Hola sinyor Rafel i professors que ascribiu aquí. Vull que sàpigui que el feisbuc és guai i que segur que jo tinc més amics que vosaltres perquè jo no vai de guai i sempre admeto a tothom i convido a tothom, i si em passeu els vostres noms també us afigixo i el porno a internet mola!
Estic completament d’acord amb tu, ja fa molt de temps que se segur que el problema de la societat son els “mobles”. Tendriam que fer quelcom contra la Imnotitzaciò mediática. Aveure si tens alguna soluciò.