Com més va la cosa més s’allunya la gent del cientifisme i de la raó. El procès està prou documentat. Proposo el tema per si volem moure alguna tangana al respecte. Curiosos absteniu-vos.
…
Dijous 29 .1. 09
Normal
0
21
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
De si Déu existeix o no.
Aquests dies s’ha parlat molt d’uns autobusos urbans que porten uns
anuncis oferint la possibilitat de
creure que potser Déu no existeix. Han sortit també una altres autobusos amb la
rèplica corresponent. Fa un parell d’anys vaig escriure per a la Crisi un
Pamflet Ateològic en el qual es demostra que Déu no pot existir. Guarda que no
demostra que no existeix, perquè és sabut que en filosofia estricta, no es pot
“demostrar” que alguna cosa no existeix. Una bona part de la filosofia és un
alegre joc de paraules. La cosa va començar que era un diàleg entre tres o
quatre savis, i finalment va quedar reduïda a una conferència d’un erudit local
que demostra amb sis tesis prou fonamentades que Déu no pot existir. 1.- la
multiplicitat 2.- l’ocultació. 3.- la incongruència. 4.- la presència del mal. 5.- la medicina i 6.- la
teocràcia. Arxivat que estava el
pamflet en qüestió, aquests dies s’ha tornat a reviscolar el tema i potser sí
que es podria mirar de portar la conferència al públic. La intenció final del
pamflet és desmuntar la parada dels teòcrates que ara mateix s’estan matant amb
l’excusa, uns i altres, que Déu els ha dit que fan ben fet de matar-se, però em
pregunto si hi ha cap teòcrata disposat a desmuntar la seva parada i em sembla
molt que no. Sovint Déu es presenta embolcallat de petroli, territoris, poder,
urani, diamants, coltan i or en abundància i aquests sí que són arguments molt
seriosos i no pas els d’una companyia de teatre, ni que sigui la Crisi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bona angel Rafel! Enviat Sant per a portar la Pau a les nostres ànimes. Bona reflexió per acabar el mes. Com a afectat directament en el tema faig la primera participació, demà a les 9 la comentem. D’altra banda no és tant si Déu és o no és, sinó si per tu hi és o no hi és, independentement del nom que li posis. Un gran sociòleg, “de cuyo no nombre no quiero acordame” deia fa uns anys: “… llámale equis, me parece bien; llámale energía, mejor todavía…”. L’avantage de parlar sobre Déu és que no ens picarà mai als dits (espero) i és… com el soci del Barça: tots podem parlar i discernir i discutir-nos, fins i tot barallar-nos (hi ha molt hooligan pels mons de Déu)al voltant de si aquest equip era millor que el Dream Team. Al cap i a la fi, sabem que el que menys importa és conèixer la veritat, ja que els sentiments i les vivències personals et fan sabedor d’aquesta i et donen la certesa veritable. Què si Déu existeix…????? La base de la fe i l’espiritualitat no pot ser altra que la pròpia experiència de Déu. Gràcies per provocar-me un moment KIT-KAT!
CARPE DIEM
No crec pas que es pugui demostrar l’existència de Déu. Més aviat crec que es pot demostrar que és indemostrable: una adequada aplicació. No en sé prou, però em sembla que els Teoremes de Gödel hi són d’aplicació.
Ara: m’estimo més adoptar un criteri fenomenològic, que no és pas demostratiu, és clar. I és que com més s’allunya hom de la noció de Déu, més es submergeix en cabòries no cientófiques – de l’homeopatia a l’espiritisme passant per l’astrologia.
Si reservem a Déu l’origen de tot allò que no comprenem, ens trobem més lliures per a exercir la raó sense entrebancs no racionals.
Hola,
1.- Déu existeix, però no ha creat a l´home, sinó que l´home ha creat a Déu. 2.- Creure-hi pot tenir efectes positius i negatius, tant personals com socials.
3.- Per neutralitzar els efectes negatius cal aplicar un antídot molt efectiu: la cultura.
Conclusió: el debat important no és sobre l´existència de Déu, sinó sobre la universalització de la cultura.
Salut!