Breu reflexió no exempta d’alguna ironia sobre el tema dels reis i les aportacions sempre encoratjadores d’alguns especialistes del ram de l’ensenyament.
Dijous 8.1.09
Normal
0
21
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Dels reis (els
mags)
En una societat
opulenta com la nostra, quan acabes de fer la llista de fills, nebots i cunyats
i les corresponents preguntes i globus sonda i llistes de regals, t’adones que
de fet ningú no vol res perquè ja tenim de tot. Sempre queden els mitjons,
caixes de colors i discos variats però com que hem de respectar l’efecte
sorpresa, hi ha una altíssima possibilitat de no encertar-la. He llegit que el
72% dels regals, no agraden als destinataris. Ja m’ho crec prou. D’una banda
perquè els xiquets ja tenen totes les
andròmines regalables i de l’altra perquè encertar la colònia, el disc o la
bufanda és una casualitat. Una vegada més s’acaba imposant la lògica o el
pragmatisme, no sé quina és la paraula, i, si no parlem de nens molt petits, ens
acabem regalant sobres “i et compres el que vulguis”. Va així la cosa. I els
Reis arriben el dia 6, i el 7 o el 8 tothom a treballar i els xiquets
traumatitzats. Un tipus que diu que és pedagog –i no em sorprendria ni gota- ha
suggerit que la festa dels Reis l’haurien de fer coincidir amb el Santa Claus
americà i així els nens, tot i escurçant les vacances escolars, tindrien més
temps per gaudir dels regals i aniria bé perquè els pares tampoc no saben què fer-ne dels xiquets a
casa. Em sembla molt que la idea anirà prosperant perquè va de cara a la producció que és el que compta. No vull
discutir. Però si s’acaba imposant la lògica del consum, les tradicions ens les
acabarem passant totes per baix cama. N’estic convençut.