Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

19 de novembre de 2008
Sense categoria
4 comentaris

Les cartes al director, l’Avui i la poca substància.

De la retallada d’un article fins a convertir-lo en una carta al director sense suc ni bruc.
Avui m’han publicat l’article Un moment (61) a l’Avui. Bé, l’article no, m’han publicat un tros. Amb una poca substància exemplar, un empleat o altre ha tallat el que ha volgut i ha deixat una carteta al director que s’assemblava lleugerament al meu escrit. Igual va i aquest empleat va ser el mateix que em va telefonar per comprovar que n’era jo l’autor. No sé.
Ja sabia que els diaris es reserven la possibilitat de reduir una carta massa llarga, però no sabia que ho podien fer amb un article, no massa llarg, fins a canviar-li pràcticament el significat. De la part estrictament literària, no caldrà dir res. Han deixat un escrit sense suc ni bruc.
Estic francament decebut però ves què hi farem.
No els hi enviaré res més per si de cas, no?

  1. que el LARA o el GODO no et tenen mania..? Segur que si fots una carta rien les gràcies del MAS o DURAN…i una de ben brillant del MONTILLA..segur que te les  públiquen de caps a peus…i qui sap si a lo millor et demanen un escritr setmanal ho fins hi tot, et donent “carta blanca” com al PUIGPELAT. Encara que no pateixis masa, de fet al MONGE diu que també li “tallen”…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!