A les espanyes quan les coses no els surten com desitjarien, cerquen els culpables fins trobar-los, o inventar-los. Són les esències del nacionalisme espanyol, “nosaltres som els autèntics i únics, la resta són provincians i residuals”.
Els castellans no tenen cap mania a l’hora de criminalitzar a tot el que s’oposi, o faci nosa, a la seva concepció del….
mon i del seu univers particular.
Castella te molta mala llet, tanta que construeix “Villaratos” sempre que l’hi fa falta. Mentre els catalans la mala llet fa molt de temps que ja no saben el que és. I així ens va.
Els “Villaratos”, tindrien que estar passats de moda des de fa dècades. Però a Catalunya cada cop que ens en munten un de nou, continuem callant, fent-ne broma i agafant-ho com una cosa normal, quan tindríem que muntar el pollastre.
Mentre no esclafem els “Villaratos”, els castellans ens tindran sotmesos, contents i enganyats al mateix temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vols dir que no els prestes massa atenció?
ens anirà millor. Estic d’acord que ens cal més mala llet. No estic gens d’acord en el derrotisme i les urgències que s’amaguen en el “…i així ens va”. Cada vegada gastem més coratge, cada vegada hi ha més gent amb la mala llet que tu dius. Ara, crec que no has posat l’exemple més adient, Per què? Perquè no hem de ser sempre ni només reactius, dependents d’ells. No n’hauríem de deixar passar tantes, és veritat, però amb les reaccions de Xavi i de Del Nido, ja és suficient. Guardem la reacció i la mala llet per a casos més importants en el terreny polític, econòmic, identitari i nacional, llengua… Ens cal reaccionar més; és el que vols dir i hi estic totalment d’acord. Però sobre tot siguem proactius, com en el tema de les consultes.