Saül Gordillo www.saul.cat

De la lectura de premsa impresa d’aquest cap de setmana no passa inadvertida l’entrevista que el director de La Vanguardia, José Antich, fa al President de la Generalitat, José Montilla. No només perquè el President manté el seu pols dialèctic amb el seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero [José Montilla: “Cuando negocio con Zapatero no somos del mismo partido”], sinó perquè representa un punt d’inflexió en les relacions del cap de l’executiu català amb el buc insígnia del Grupo Godó. Lluny queden els episodis en què el redactor estrella de la secció de política, Jordi Barbeta, denunciava amenaces del llavors cap de comunicació del President, Toni Bolaño [Matí a l’ACN amb Zaragoza i tot el dia amb Bolaño i El retorn de Bolaño]. Encara més lluny queda aquella mítica i polèmica entrevista de l’economista Xavier Sala i Martín [wiki] al llavors candidat socialista a la presidència de la Generalitat, amb el “Toni, nos vamos” amb què el presidenciable va deixar  sol a la taula el liberal de les americanes llampants. La Vanguardia recupera l’equidistància i la prudència, i se situa novament en el terreny de l’ambigüitat calculada, una actitud molt assenyada en temps de crisi. Perquè si Catalunya té força problemes per afrontar i resoldre (ho explica Montilla a l’entrevista; el més calent és el finançament en una aigüera plena d’una crisi generalitzada i un context català diguem-ne que complicat), el sector de la premsa tradicional tampoc no està per tirar coets. Ningú no se’n deslliura. I en temps de crisi més val fer pinya i ajudar-se en la mesura del possible. Curiosament, i això tampoc no passa inadvertit aquest cap de setmana, l’entrevista a Montilla (amb fotos excel·lents del reconegut retratista presidencial per a La Vanguardia, el gran Pedro Madueño) coincideix amb l’encartament d’una edició especial de 148 pàgines a tot color i paper bo d’un monogràfic sobre infraestructures catalanes. La doble pàgina amb les presentacions d’Antich i de Montilla, encarades, són també una declaració de principis. D’això se’n diu girar el mitjó.

[President en construcció]
[“Montilla triarà Catalunya”]