Montilla no és
Maragall, i ahir mateix va quedar encarrilada la minicrisi de govern amb l’esperada sortida de l’executiu de
Puigcercós [
bloc] per aturar la via d’aigua a Esquerra. El republicà
Jordi Ausàs [
bloc], que governa amb CiU a La Seu d’Urgell i que a mig mandat havia de cedir l’alcaldia al nacionalista
Albert Batalla [
bloc], serà nomenat pel President Montilla com a nou conseller de Governació. (La
notícia ha estat avançada per l’
ACN, i l’han recollit mitjans com
Avui.cat i
El Periódico.) Ausàs anava de cap de llista al Congrés per Lleida, i s’ha quedat sense escó. En la seva tria com a conseller hi ha un factor territorial —és del Pirineu, cosa que agrada per a escollir els consellers de Governació—, un factor de procedència —és alcalde i representa un municipalisme majoritari al país— i un factor d’equilibri intern —no és un declarat de cap dels dos sectors oficialistes interns del partit. Ausàs ha estat la tercera via enfront de la discussió entre el puigcercotista
Jaume Oliveras i l’opció proposada per
Carod de nomenar titular de Governació el candidat
Joan Ridao [
bloc] i salvar-lo del galliner del grup mixt al Congrés. En el cas de Ridao, el càrrec de conseller està maleït. En aquesta ocasió, però, posar Ridao de conseller hauria suposat un missatge equívoc. Encara que Ridao no en tingui la culpa, de la clatellada de diumenge, hauria semblat de cara a l’elector que el perdedor tenia premi. I també hauria semblat que a ERC, el cap de llista al Congrés és una trola elecció rere elecció. Primer Carod, ara Ridao…
Amb el retorn de Puigcercós en cos i ànima al carrer Calàbria, es dóna el tret de sortida a allò que mediàticament tothom esperava: la pugna interna. La pèrdua de 5 escons hi ajuda i impossibilita cap intent d’amagar-ho. Tots els focus tornen a apuntar cap a ERC, que ha avançat el congrés al juny per no prolongar el debat intern, amb el també esperat retorn a l’escena dels crítics Carretero [web] i Bertran [bloc i web]. Un diari titularà avui “Empieza el baile”. Un altre, “Guerra oberta a ERC”. Només el temps dirà si els dirigents republicans fan bons aquests pronòstics en format de titulars o, per contra, si afronten la necessària reflexió interna des de la responsabilitat.
Si peta malament és perquè fa massa temps que es conté. No possa res. Que en parlin i s’aclareixin. Només seràn 3 mesos més (en portem masses) És la unica manera de sortir de la crisi.
si de cas
Un article molt aclaridor!
Carod i Puigcercós estan fotent el ridícul.
Si no en saben més que pleguin i deixin pas a gent nova. Carretero i Bertran, entre d’altres.
M’he passat anys predicant, sempre que podia, que ERC havia deixat de ser una olla de grills, i que era un projecte polític seriós, amb un full de ruta per portar al país cap a la sobirania. Això del full de ruta, últimament ja em semblava que no estava gaire clar. Ara ha tornat, a més, la vergonya de l’olla de grills, de les punyalades i els protagonismes personals. L’independentisme torna a ser el mateix grup de quatre gats mal avinguts. No som creïbles, no ho serem mai. Els dirigents no estan a l’altura dels ideals que volen representar. Vergonya, vergonya…