Teníem la lliga a tocar, però l’últim minut dels dos partits ha estat desastrós. Maleït minut 44. De la mà de Déu de
Messi al gol del seu compatriota
Milito, passant per l’adhesió interessadament sentimental amb
Cesar. Nit futbolística d’infart, fent zàping televisiu i radiofònic, amb en
Puyal, és clar, entre les veus. Entre el
plus i la
nostra. La nit pintava molt bé, gairebé mítica. Molt millor que aquelles últimes jornades de lliga pendents de Tenerife i del Deportivo. Però el maleït minut 44 ens ha posat allà on érem. Metàfora d’una lliga que
ens hem deixat perdre. I el pitjor encara està per venir. Amb el Madrid campió, i després d’aquestes municipals, el guió apunta a un retorn del PP a La Moncloa.
El post m’agradava fins que he llegit el final. S’ha de barrejar sempre esport i política? S’ha de saber guanyar i. s’ha de saber perdre.
Ja m’està bé que el PP guanyi les generals. Els sociates són molt aburrits, menteixen (TGV, Estatut…) Contra el PP és vota millor.