Saül Gordillo www.saul.cat

El tiet Sevilla ja ha vingut a Barcelona amb les rebaixes d’estiu del govern Zapatero. El ministre diu que el nou Estatut de Catalunya es retallarà encara més al Congrés dels Diputats de Madrid i, llavors, un cop feta tota la garbellada, tindrem un text que serà molt "sensat" per a tothom, segons ell. Sevilla confia en el "seny català" (quan et diuen això, rai!) perquè el nou Estatut sigui respectuós amb la Constitució espanyola i s’ajusti a l’escàs marge de tolerància que les últimes setmanes han expressat els que manen a can POSE.

La qüestió és que la trobada entre Sevilla i el President Maragall (a la foto: el que adverteix amb el dit és el ministre) deixa en entredit el compromís que Rodríguez Zapatero va adoptar al Palau Sant Jordi de Barcelona en campanya electoral, quan ni tan sols ell s’imaginava que acabaria d’inquil·lí a La Moncloa. El ministre Sevilla esmena la plana al propi president espanyol? Avui ja veurem quina versió en donen, els mitjans. Uns diran que la trobada Sevilla-Maragall ha estat un èxit. D’altres, que ha estat un fracàs.

Al final, potser sí que tindrà raó Puigcercós quan denuncia que al carrer Ferraz hi ha massa galls, i que Esquerra vol un gall que mani en el galliner socialista per poder interlocutar. El problema és que a la seu del PSOE han decidit repartir-se els papers: un farà de poli bo i els altres, de polis dolents. Sevilla és el més dolent dels dolents, pel que es veu. (Això sense esmentar Alfonso Guerra, que és del passat però retorna al present en format ensurt.) Puigcercós segur que ho sap, això del paper de bons i dolents. Ara només cal que ell, que els té agafats per allà mateix, apreti una mica més. Sense acabar de trencar cap ou, és clar! 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!