Saül Gordillo www.saul.cat

Estic llegint El último ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel [fitxa], de Vittorio Sabadin, amb un epíleg de portades de diaris d’arreu triades per Carlos Pérez de Rozas. Imprescindible per als periodistes ancorats en els prejudicis respecte Internet i per als professionals apassionats. Ho combino amb les fotografies del llibre-catàleg de l’exposició del Palau Robert, que encara tinc pendent de visitar, Reuters mira el món, un volum amb imatges excepcionals del millor fotoperiodisme actual. La doble pàgina amb les fotos de la mort del manifestant antisistema Carlo Giuliani a mans dels carabiners italians a Gènova és frapant. Però no més que moltíssimes altres històries que recull aquest llibre dedicat als més de 280 periodistes assassinats durant els set primers anys d’aquest segle mentre exercien la seva professió. Alguns d’ells, de la pròpia Reuters.

Acabo de llegir Uh, Gabirú, del crític de literatura catalana Julià Guillamon. He disfrutat força i he descobert Guillamon més enllà de les seves peces a La Vanguardia. M’ha fet il·lusió Ehpañita, en què aquest expert en escriptors i intel·lectuals catalans a l’exili recorda Vicenç Riera Llorca, que va viure els seus últims anys a Pineda de Mar i a qui vaig arribar a conèixer i entrevistar. És un llibre recomanable i que es llegeix molt bé. És un llibre que té molt de bloc.

Tinc a mitges la novel·la de Ramon Erra Desfent el nus del mocador, i espero enllestir-la aquests dies. Erra, també blocaire, per cert, és mig del Lluçanès i mig del Maresme, i ha obtingut bones crítiques per aquesta obra després d’haver estat elogiat en la seva faceta d’escriptor de contes. És un d’aquests autors que es podrien denominar emergents. A més, sovint el veig per Calella, la meva ciutat.

Damunt la taula tinc Joan Coromines, vida y obra, però la veritat és que he derivat la meva atenció cap a les cartes que es van enviar Joan Coromines i Francesc Cambó a principis dels anys quaranta en què el filòleg demanava la col·laboració del polític en la publicació de la Miscel·lània Fabra, en homenatge al lingüista Pompeu Fabra. Es tracta del tretzè exemplar de la col·lecció Textos i estudis de la Fundació Pere Coromines, una nova entrega dels epistoralis sobre Coromines que editen els amics Joan Pujadas i Josep Ferrer. Epistolari Joan Coromines & Francesc Cambó. La gènesi de la Miscel·lània Fabra, es titula el volum, amb pròleg de Lluís Marquet i coberta de l’artista Perejaume. Apareixerà properament a les llibreries. És un luxe.

Tres llibres que també espero encetar o acabar són La consciència moral de Rússia, d’Anna Politkòvskaia, que mesos enrere em va enviar l’escriptor i blocaire David Figueres; Catalunya, país emergent, de l’amic Ramon Tremosa, economista mediàtic i autèntic referent; i Catalunya. Catalanisme i socialisme, de Joaquim Nadal, un exemplar que no és nou però que em va enviar fa poques setmanes el conseller.